Grapeig ultra al Masnou

Dos joves suïssos van violar dijous una noia a la platja del Somorrostro i van ser detinguts. Una altra, en aquest cas menor, va denunciar aquella mateixa nit una agressió sexual al Port Olímpic que encara s'està investigant. Les dues notícies han tingut impacte mediàtic, però no veurem manifestacions en contra ni incidents relacionats amb aquests fets. No hi ha, lògicament, cap col·lectiu, ètnic o social, a criminalitzar. No passa el mateix en el cas dels menors no acompanyats que tutela la Generalitat i les arribades dels quals, també des d'altres comunitats, s'han multiplicat els darrers anys a Catalunya per les males condicions de vida als seus països d'origen.

Alguns d'aquests menors venen amb "motxilles" en forma de problemes d'adaptació i afectius o d'entorns desestructurats i marginals. En alguns municipis on se'ls acull, en centres del mateix Govern o d'entitats que hi col·laboren, han protagonitzat conflictes d'ordre públic o agressions de tipus sexual. No és, però, just fer extensiu el comportament puntual d'uns quants a tot el col·lectiu a partir de magnificar uns delictes que no són, en proporció, superiors als que cometen "els de casa".

I magnificar i exagerar el que passa és el que fa, buscant rèdit polític, l'extrema dreta en manifestacions com la del dijous al vespre al Masnou. Militants de Vox amb llarga trajectòria ultra van liderar la concentració de protesta contra els menors no acompanyats estenent un discurs d'odi que es basa en mentides i llegendes urbanes. És el cas de la que diu que les ajudes per les persones que han estat tutelades pel Govern són només pels immigrants i no per qualsevol persona que, al marge de la seva nacionalitat, hagi estat en aquesta situació i que necessita un suport extra per emancipar-se i entrar al mercat de treball.

L'extrema dreta –en aquest cas Vox– busca amb els MENAs el mateix que pretenia amb les seves manifestacions i provocacions constants a costa del procés: dividir la societat catalana i tibar les costures de la convivència. Hi ha actituds, com la de l'alcaldessa socialista de Rubí revoltant els veïns de la seva ciutat contra la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència o el d'alguns tuitaires abonats al nacionalisme més identitari i de resta, que no fan més que alimentar el relat i els fets de l'extrema dreta.

En aquest sentit, l'actitud del Govern ha de ser exemplar, eficaç i implacable en tots els fronts. Els joves que arriben al nostre país –que s'ha manifestat massivament a favor d’acollir refugiats– han de ser correctament atesos. Cal que la Generalitat hi destini encara més mitjans, que els reclami a l'Estat i que generi oportunitats també per a ells, alhora que els exigeixi el compliment dels seus deures, com a qualsevol altre ciutadà. Les solucions màgiques i els discursos paternalistes adoben també el terreny als ultres.

Drets, deures i contundència amb els feixistes. Va passar fa uns mesos amb els escamots espanyolistes que retiraven llaços amb una actitud violenta i va tornar a passar al Masnou, fins i tot amb els mateixos protagonistes. És incomprensible que s'assalti un local de la Generalitat, que s'agredeixin menors, un educador i un vigilant i que l'únic detingut pels Mossos, que com a policia ha de fer prevaldre els valors democràtics i protegir els vulnerables, sigui un membre dels col·lectius antifeixistes del Maresme que s'havia "resistit" a la seva autoritat. Ens hi juguem un país que valgui la pena.