Informació. Només informació. Aquesta és la demanda de les víctimes dels atemptats del 17 d’agost a Catalunya. Una demanda amb to de queixa davant les informacions que està difonent el diari Público aquesta setmana sobre les suposades relacions entre l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty i els serveis de Seguretat de l’Estat. “Els xats de whatsapp dels grups de víctimes bullen”, assegura Robert Manrique, encarregat d’ajudar en el suport administratiu dels que van patir d’una manera o altra l’atemptat. Javier Martínez, pare del nen de Rubí assassinat, a les Rambles, tot i esperar aviam què passa al judici, insisteix a El Món que “cal que surti la veritat, és el que volem saber”.
Les informacions han trasbalsat les famílies que van patir els atemptats. “Està bé que s’hagi publicat, tot i que la informació ens pugui semblar imprecisa en algun punt, s’hi diuen coses greus i concises que ja és molt, cal posar-ho sobre la taula i que algú doni explicacions”, afirma Manrique en conversa amb aquest diari. “És bo que surti i que s’aclareixi”, rebla. "Estan estupefacte, no acaben d'entendre què està passant ni què estan dient", comenta.
Al seu torn, Martínez, que des de l’atemptat ha trucat totes les portes, sospita que “alguna cosa no es va fer bé”. “Aquí passa alguna cosa amb l’imam i s’ha d’aclarir”, subratlla. En aquesta línia, recorda que s’han negat per exemple a una mesura com obrir una “comissió d’investigació al Congrés”. “Tampoc entenc com molts càrrecs polítics s’han negat venir a la comissió del Parlament sobre els atemptats, ho tenen fàcil, poden venir i dir el que saben o el que ignoren; només el gest de venir i dir que no només saben allò que han explicat”, retreu Manrique.
Martínez i Manrique, però, confien en què al “judici acabi de sortir la veritat”. Si hi van haver errades d’investigació, de prevenció o de traspàs d’informació entre cossos de seguretat, o si aquesta informació va ser analitzada amb detall. Ara bé, també critiquen que abans de la vista oral -que es podria celebrar a l’octubre- s’hagin comès errades com dictar una interlocutòria amb els noms de 128 víctimes, quan en són 126 perquè hi ha dos noms repetits
De fet, la qüestió de l’atenció a les víctimes, mereix un apart. Manrique i Martínez destaquen que l’oficina d’atenció a les víctimes que es va obrir a la delegació del govern espanyol es va tancar el 28 d’agost i que s’està denengant el reconeixement de víctima a gent que va presentar els papers dos dies més tard del tancament del termini d’un any per sol·licitar-lo. Un fet que assenyalen empipats perquè, segons diuen, el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, es va comprometre a ser més dúctil en les dades ateses les circumstàncies dels atemptats.
“Jo vaig perdre el meu fill de tres anys i només vull saber si es podia haver evitat, vull saber què passar, només vull saber la veritat”, demana Martínez. Tot i el desencís, Martínez domina la voràgine informativa que ha generat els atemptats, no deixa de trucar portes i de cercar raons i fets que puguin escatir el cas. Per això, vol aclarir què va parlar el CNI quan va visitar Es Satty a la presó, quina informació van recollir quan agents del Cos Nacional de Policia van visitar tres cops la mesquita on treballava per requerir documentació i dades sobre l’imam. “Només vull saber la veritat”, conclou.
