El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui 29 d'abril noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l'any 2018, que creix per tercer any consecutiu i assoleix els 1,822 bilions de dòlars, 83 mil milions més que l'any anterior. Aquest augment ha passat d'un 1.1% a un 2.6% en termes reals. La militarització, per tant, s'està accelerant de manera alarmant just en un moment de greus emergències climàtiques i socials.
En el marc del Dia Global d'Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS per les seves sigles en anglès), la reconeguda organització internacional de pau Internacional Peace Bureau (IPB), conjuntament amb el Centre Delàs d'Estudis per la Pau -que acull l'oficina de l'IPB a Barcelona-, han organitzat una roda de premsa per valorar les noves dades de despesa militar i els reptes que la progressiva militarització presenta al nou govern espanyol.
Aquesta tendència de creixement està liderada pels EUA, que han augmentat la seva despesa militar fins als 649 mil milions de dòlars, un 4,6% més que l'any anterior, sent per molt el país amb major despesa militar al món i representant el 36% de la despesa militar mundial el 2018. La seva despesa militar és equival a la dels 7 següents països amb major despesa militar. En segon lloc està la Xina que va augmentar la seva despesa en un 5,0% fins als 250 mil milions, la qual cosa representa el 14% del total mundial. Els Estats Units i la Xina junts representen la meitat de la despesa militar mundial. Els segueixen Aràbia Saudita, l'Índia, França i Rússia.
Una agressiva i antiquada política internacional, basada en l'amenaça, la desconfiança mútua i la competitivitat, sembla estar estimulant augments en la despesa militar tant d'aliats com de rivals (percebuts), la qual cosa augmenta la polarització entre les potències globals i les seves àrees d'influència, i exacerba la carrera armamentista. "Hi ha un creixement de la despesa militar present en totes les regions del món. Aquest augment ens porta a una carrera armamentista a l'estil Guerra Freda però amb més blocs, un escenari de confrontació que porta al creixement de la despesa militar en altres països”, ha destacat Jordi Calvo, vicepresident de l'IPB i coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.
Malgrat la disminució de la despesa militar a Rússia, les percepcions d'amenaça cap a Moscou expliquen els augments en molts països d'Europa de l'Est i Central. Al mateix temps, la despesa militar a Àsia i Oceania ha tornat a augmentar, i això significa tres dècades de creixement continu, alimentat per les tensions entre països i entre la Xina i els Estats Units.
La despesa militar dels 29 membres de l'OTAN va ser de 963 mil milions de dòlars, el 53% de la despesa militar global, la qual cosa podria en part respondre, a més de la creixent tensió, a les demandes d'una major despesa militar per part de Trump.
Espanya es manté en el lloc 16, amb una despesa de 18.200 milions d'euros l'any 2018. "Segons els càlculs del Centre Delàs -que inclouen partides amagades en altres ministeris a part del de Defensa- la xifra gairebé assoleix els 20.000 milions d'euros corrents", ha afegit Jordi Calvo. D'altra banda, el coordinador del Centre Delàs ha destacat l'important impuls que el sector públic espanyol ha donat al complex militar industrial espanyol, aconseguint que Espanya sigui el setè exportador d'armes del món, amb clients preferencials tan controvertits com l'Aràbia Saudita, havent contribuït considerablement a les capacitats bèl·liques d'un país que està implicat en la guerra del Iemen.
(Per a més informació consultar el Working Paper del Centre Delàs d'Estudis per la Pau “El pressupost militar a Espanya continua creixent”)
