Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
25 d'Abril
ACPV presenta la plataforma per la pluralitat lingüística en el marc de la commemoració del 25 d'Abril

La manifestació serà aquest dissabte amb el lema “Continuem avançant” tot presentant un programa positiu d’actuació en un doble sentit (com el de la convocatòria electoral): en l’àmbit valencià i en l’estatal.

11/04/2019 Llengua

Anna Oliver i Toni Gisbert, membres de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i Manolo Carceller, de Plataforma per la Llengua, han presentat avui la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística (manifest) i la manifestació que el proper dissabte 13 d’abril recorrerà el centre de la ciutat de València.

Gisbert ha obert la presentació amb la referència al fet que aquest mes coincideix la commemoració del 25 d’abril i una doble convocatòria electoral, i que és per això que ACPV ha acordat de convocar la tradicional manifestació el proper dissabte 13 d’abril a València. I fer-ho amb el lema “Continuem avançant” tot presentant un programa positiu d’actuació en un doble sentit (com el de la convocatòria electoral): en l’àmbit valencià i en l’estatal.

La manifestació del dissabte 13 d’abril (que eixirà a les 18h de la Plaça de Sant Agustí de València) té la voluntat de donar visibilitat a la majoria de la societat valenciana que vol diàleg, consens i actitud constructiva, i a la qual molesta l’extremisme, l’insult, l’amenaça i el joc brut. Per això, la manifestació està acompanyada d’un treball propositiu per part d’ACPV.

Gisbert ha recordat que la missió d’ACPV és, precisament, la promoció de la llengua i la cultura pròpies del poble valencià i, pel que fa referència a la llengua, la concreció d’aquesta missió en l’objectiu de la igualtat lingüística (això és, la garantia de la no discriminació de cap persona per raó de llengua). En aquest sentit, ha recordat el treball realitzat per ACPV els últims anys:

  1. L’any 2015 ACPV i les universitats públiques valencianes vam presentar el document “Per una nova i efectiva Llei d’Igualtat Lingüística”, en el qual es feia la proposta per primera vegada.
  2. Durant els anys següents, ens vam esforçar per a crear el màxim consens en favor de la proposta, de manera que a hores d’ara ja està assumida per tots els agents que treballem en l’àmbit lingüístic.
  3. Ara considerem que ha arribat el moment de
    1. fer una proposta concreta, i per això hem presentat un projecte complet de Llei, en forma de llibre (per a garantir-li la major difusió possible), signat per Alfons Esteve i Francesc Esteve, membres de la Secció Lingüística d’ACPV;
    2. demanar als partits polítics que incloguen en els seus programes electorals la proposta de la Llei d’Igualtat Lingüística (així com la creació d’una Conselleria de Cultura, la reciprocitat entre TV3 i À Punt, la competència lingüística per a l’accés a la funció pública, i la participació en l’Institut Ramon Llull).

Ara, a més, som davant un context particular: la proximitat de la diada del 25 d’Abril i d’una doble convocatòria electoral, uns pocs dies després. És per això que ACPV ha decidit convocar la manifestació amb la que cada any commemorem la diada, i continuar fent propostes en positiu, sense caure en provocacions ni rebaixar-nos al joc brut de l’insult, l’extremisme i l’amenaça en el qual d’altres semblen instal·lats.

En aquest sentit, Oliver ha presentat la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística. Aquesta iniciativa parteix del treball que durant anys la nostra entitat ha realitzat amb les associacions culturals dels altres territoris de l’estat amb llengua pròpia, i del convenciment que cal resoldre de manera urgent el problema del no reconeixement legal ple d’una realitat que s’ha volgut amagar o menystenir però que té una vitalitat que fa impossible ignorar-la: l’Estat espanyol és plurilingüe i pluricultural, ho és des de la seua constitució i ho continua essent. I, a més, es tracta d’una realitat quantitativament important: el 45% de la ciutadania de l’estat viu en territoris que tenen llengua pròpia.

El menyspreu d’aquesta realitat ha estat motiu d’una conflictivitat permanent. Totes les persones tenim els mateixos drets humans, i el respecte a la pròpia cultura i llengua n’és un. En democràcia, l’estat ha de ser garantia de la no discriminació de cap persona per raons de llengua. Per això, el ple reconeixement legal de la realitat plurilingüe és un dret que ha de ser respectat, si l’Estat pretén homologar-se a les democràcies avançades dels estats plurilingües.

Per això, les següents associacions hem constituït la Plataforma per la Pluralitat Lingüística:

-Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

-A Mesa pola Normalización Lingüística (de Galícia)

-CIEMEN

-Iniciativa pol Asturianu

-Kontseilua – Euskararen Gizarte Erakundeen

-Nogará (Aragó)

-Omnium Cultural

-Plataforma per la Llengua

Avui mateix hem realitzat rodes de premsa coordinades per a presentar el mateix projecte a Pontevedra, Donosti, Barcelona i València.

La Plataforma comença a caminar amb un posicionament conjunt davant les pròximes eleccions, en el qual les associacions que en formem part afirmem, en un manifest conjunt, tal com ha resumit Oliver:

  1. El Govern espanyol resultant de les properes eleccions ha de tenir en compte els següents principis:
    1. L’elemental principi d’igualtat de totes les persones davant la llei i, per tant, que ningú no ha de ser víctima de discriminació legal.
    2. El fet que l’Estat ja fa un primer reconeixement de la realitat plurilingüe des del moment que parlem de llengües oficials als seus respectius territoris. Cal, per tant, que el Govern siga coherent amb aquest fet.
    3. El respecte que l’Estat ha de tenir als acords i tractats internacionals que ha signat, començant per la Carta Europea de les Llengües Minoritzades, que Espanya incompleix sistemàticament.
    4. Tenir present que parlem del 45% dels ciutadans de l’Estat (percentatge de la població que viu en un territori amb llengua pròpia).
  2. El ple reconeixement legal de la plurinacionalitat significa canvis importants en el funcionament de l’administració de l’Estat en la seua relació amb els ciutadans amb llengua pròpia, per a garantir la no discriminació per raó de llengua. Cal, per tant, fer un disseny del pla de reformes legals, administratives i institucionals necessàries.
  3. El ple reconeixement del plurilingüisme de l’Estat implica també el respecte a la relació entre territoris autonòmics que comparteixen llengua: s’ha de garantir l’opció de la relació administrativa entre ells en la llengua que comparteixen, i la reciprocitat de les emissions de ràdio i televisió públiques en la mateixa llengua.
  4. Significa també el reconeixement legal de les llengües no castellanes que encara no ho són, de legals, al seu territori.
  5. I cal no perdre de vista la dimensió internacional de la qüestió, ja que quan l’Estat espanyol es projecta enfora, ha de projectar també el respecte a la seua realitat plurilingüe.

Oliver i Gisbert han explicitat la demanda als partits polítics perquè assumesquen aquest programa de democratització de l’Estat, en el sentit de respecte a la seua realitat plurilingüe i garantia de no discriminació, i les actuacions que se’n deriven. També han confirmat la voluntat dels integrants de la Plataforma de dotar-la de continuïtat, i de preparar un programa d’actuació en defensa dels criteris i objectius del manifest fundacional.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid