Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Més contra la prevaricació del Tribunal Suprem

 El Tribunal Suprem de Madrid ha decidit "repartir-se" els líders socials i polítics independentistes acusats de "rebel·lió" i "sedició", acusacions del tot falses perquè si més no el delicte de "rebel·lió" necessita de la violència i encara més de la violència armada i en canvi, cap líder independentista va fer servir la violència ni les armes per imposar-se davant d'un estat espanyol que si que va destinar totes les armes i efectius per a boicotejar un referèndum on la gent pacíficament només volíem votar, expressar-nos i defensar el dret a decidir de qualsevol poble del món. Llegint el llibre de l'espanyol José Oneto "La noche de Tejero", editat el 1981, sobre el cop d'estat de l'extrema dreta feixista contra una "democràcia" que ni estava consolidada llavors ni ho està tampoc ara, després de 40 anys de la mort del dictador, comparant el colp d'estat de Primo de Rivera, de Franco o el de Tejero (amenaçant en matar a tots els diputats i al personal que hi havia al parlament, amb trets, armes i amenaces verbals greus davant els seus interlocutors), plenes de violència i terror, ens s'adonem que les acusacions de "colpisme", "rebel·lió" i "sedició" (que necessiten violència, amenaces i armes) són absolutament delirants, falses i inversemblants. No hi ha cap democràcia consolidada ni estat de dret a Espanya, perquè no hi ha cap tradició democràtica sinó autoritària, dictatorial, i els tribunals de "justícia" depenen dels polítics de torn, el monarca actual és el fill del monarca posat pel dictador feixista, que, cas únic a Europa, ha aconseguit perpetuar-se i reproduir-se en el poder no només en vida, a través de la guerra i el terror, sinó també després de mort, a través de la por i les amenaces de l'extrema dreta que campa per Espanya i sobretot pels Països Catalans amb total impunitat, doncs les últimes paraules que el monarca emèrit recorda del dictador i assegura que ha tractat de complir al peu de la lletra són, més o menys: "Juanito, combate el separatismo, mantén la indivisible unidad de España". I aquesta consigna feixista, del nacionalisme espanyol, recollida "constitucionalment", està sempre per sobre del dret a decidir, de tots els drets humans i internacionals, de la democràcia i dels que sigui, tot per la unitat d'Espanya mitjançant el terror, la brutalitat, la violència i la força bruta política, policial i militar, per suposat.

Aquest Tribunal "Suprem" espanyol i anticatalà, ha decidit, després d'acusar-los falsament, aplicar una arbitrarietat absoluta, enviar a uns quants perquè sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè els jutgen a Barcelona i a d'altres, per les mateixes acusacions, emportar-se'ls, per judicar-les a Madrid, centre del melic de la nació espanyola, quan des de fa segles Espanya ha tractat la catalana gent dels Països Catalans com a enemics a dominar, reprimir, assimilar o aniquilar. Des de fa més de 300 anys, el 1707, la batalla d'Almansa i el 1714 al setge de Barcelona, l'avant-passat del monarca espanyol actual, Felip VIé ["net adoptiu del dictador Franco"], va tractar d'exterminar el poble català (valencià i mallorquí) per tots els mitjans, sobretot mitjançant la brutalitat i la barbàrie militar; les tropes castellanes o espanyoles, en guanyar la batalla d'Almansa van emportar-se als maulets, que defensaven el rei Carles d'Austria en contra dels Borbons de la casa de França, Felip Vé, com a botí de guerra, les tropes del monarca castellà o espanyol van incendiar i derrocar pedra a pedra Xàtiva "la socarrada" i altres ciutats catalanes (valencianes i balears), Dènia, Cocentaina, Alcoi, bona part del barri del Born de Barcelona on construïren la Ciutadella ...; després d'Almansa, els borbons i els seus partidaris els botiflers van apressar els maulets que no havien passat per la forca i els deportaren a Castella, Espanya, per a ser internats en els primers camps de treball forçat de la modernitat contemporània, la Plaça Major de Salamanca va ser construïda pels maulets valencians o catalans esclavitzats per les tropes castellanes o espanyoles; nombroses famílies catalanes del País Valencià van fugir el 1707 a Catalunya per defensar Barcelona del setge de 1714, de manera que, segons Agustí Alcoverro, més d'un terç dels que defensaven Barcelona, davant l'embranzida de les tropes militars dels Borbons, era valenciana gent; fou el temps que el Penyal de Gibraltar, gràcies al general valencià Batet i les tropes valencianes i catalanes, van aconseguir ser un bastió independent que després passà a mans britàniques i el Tractat d'Utrech va aconseguir posar punt i final a una dominació espanyola insuportable.

Des de llavors els enfrontaments entre Espanya i els Països Catalans han sigut constants, la dictadura militar del general Primo de Rivera, la dictadura feixista del general Franco, aliat de Hitler i Mussolini, han sigut episodis on els Països Catalans foren el darrer territori a conquerir per banda de l'exèrcit nacional-feixista de Franco, que havia fet un cop d'estat el 1936-39. De manera que el càstig durant "l'holocaust espanyol" (Paul Preston) contra Catalunya, el País Valencià i les Illes, fou terrible i la postguerra, els 40 anys de dictadura franquista, fou la continuïtat de la guerra més enllà de la guerra, després de donar-se falsament per terminada: afusellaments, tortures, assassinats, tribunals sumaríssims, judicis farsa, camps de concentració, treballs forçats i esclau, presoners, acusacions generalitzades contra "rojos" i "separatistes", una 'causa general' contra els Països Catalans, un llenguatge i una manera d'adjectivar "separatistas" i "rojos", que ha tornat avui dia a partir del procés independentista en un retorn, en el llenguatge i les acusacions arbitràries, falses i inventades, a les maneres polítiques semblants a les de la dictadura franquista, que ha reproduït una "democràcia" de façana i de mínima qualitat, moltes de les estructures d'opressió i de dominació colonial contra Catalunya i els Països Catalans, en dividir-los en comunitats autònomes separades, sense cap possibilitat de coordinar-se, federar-se o confederar-se, en guetitzar i minoritzar la nostra llengua i cultura catalana que el feixisme de Franco va prohibir, reprimir, censurar i tractar d'anorrear del tot per tal de causar un genocidi cultural absolut i irreversible. El propòsit de la dictadura feixista fou eliminar el català i espanyolitzar els Països Catalans, un objectiu que va reiterar un ministre del president Rajoy a la segona dècada del segle XXI, en una continuïtat aproximada amb el feixisme de Franco. Unes pretensions imperialistes i mal tracte dels Països Catalans, fiscalment, infraestructuralment, financerament, lingüísticament, culturalment... en una permanent dominació, humiliació, vexació i opressió. L'empresonament dels pacífics i no-violents liders independentistes és una manera d'encausar la majoria del poble català que anhela poder votar per a decidir sobre el futur de Catalunya.

Al meu parer, més de tres segles de confrontacions amb intents d'extermini imperialista d'Espanya contra Catalunya, impossibilita a cap tribunal espanyol poder jutjar 'objectivament' a cap català o catalana; s'imaginen els tribunals d'Israel judicant polítics pacifistes de Palestina acusats falsament de violència per fer manifestacions no violentes davant el mur que separa Israel i Palestina? O a l'inrevés, un tribunal de Palestina jutjant a polítics d'Israel acusats falsament de violència, quan defensaven pacíficament el dret del seu poble a manifestar-se, votar i sobreviure?

Els independentistes empresonats, posem per cas, l'expresidenta del parlament de Catalunya, Carme Forcadell (i la resta), per què ha de ser duta a Madrid, si està acusada de permetre parlar, discutir i votar a favor o en contra del dret a decidir? Què es fa a un parlament sinó parlar, debatre i votar? Per què se la volen emportar a Madrid acusada de "rebel·lió" i, en canvi, a tots els components sobiranistes i independentistes de la Mesa del Parlament, que han fet exactament el mateix que ella, se'ls vol jutjar a Barcelona? No seria coherent i lògic des del punt de vista judicial jutjar a tots els afectats [per les acusacions catalanofòbiques dels jutges madrilenys o espanyols] al seu tribunal 'natural', és a dir, el més pròxim als fets objecte de judici? Per què diuen els jutges espanyols que les votacions als col·legis de Catalunya i la declaració política d'independència afecten a tot el territori d'Espanya si el que es votava no era conquerir Espanya si no que Catalunya deixès de ser un botí de guerra, de dominació i de conquesta de l'estat espanyol que considera que Catalunya és de la seva propietat? Sembla que els jutges del Tribunal "Suprem" de Madrid, Espanya, prevariquen i vulneren els drets fonamentals dels acusats, en ridiculitzar que no han de ser jutjats el més prop possible del seu domicili, quan les lleis depenen del context; igualment es burlen, aquests jutges pèrfids, sarcàsticament, en ser preguntats si poden expressar-se en la seva llengua materna, que és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, i aquestes burles, befes i mofes, demostren que com a alts funcionaris de l'estat espanyol són terriblement catalanofòbics i no estan capacitats, ni intel·lectualment ni nacionalment ni emocional, per a respectar els drets fonamentals de la catalana gent ni la nostra llibertat d'expressió, ni el dret a parlar en la nostra llengua que la seva "constitució" espanyola menysprea, minoritza, subordina i no reconeix, equitativament ni respectuosament, les diverses llengües i cultures de l'estat espanyol, com passa a Suïssa i Bèlgica, al contrari, hi ha un racisme institucional de l'estat espanyol en què inclús les mínimes normes de "reconeixement" lingüístic [proclamades constitucionalment i mentiderament, pel que fa a la protecció de les minories, la no discriminació per motiu de llengua o cultural, la igualtat de tots, la protecció de les distintes llengües i cultures...] resten desmentides en la pràctica letal sistèmica i després de més de 40 anys de presumpta "democràcia" encara es vulneren els drets lingüístics, culturals, polítics, de ciutadania i 'nacionals, de la catalana (valenciana, baleàrica) gent. El prestigiós ex-jutge del Tribunal "Suprem" d'Espanya i defensor dels drets humans, Martín Pallín, a Catalunya ràdio, reconeixia que les persones independentistes de Catalunya empresonades per acusacions polítiques, no haurien de ser-hi a la presó, que s'havia abusat de la presó preventiva perquè ell només veia un delicte de "desobediència" i res més, (quan nosaltres sabem que inclús això és fals perquè obeïren el programa electoral compromés i signat amb la majoria del poble de Catalunya que els vam votar), i contradictòriament tot i reconèixer que era un judici polític, amb acusacions fora de lloc, que s'havien vulnerat els seus drets humans, i que s'havia trossejat el procés per evitar les macro-causes i poder dictar sentències ("evidentment condemnatòries", açò ho afig jo mateix) abans de juny per tal d'impedir que l'Oriol Juqueras pugui anar al parlament europeu com a eurodiputat, després preguntat si tindrien un judici just, paradoxalment, responia que sí, però si durant la instrucció s'han vulnerat els drets d'aquests presos i preses polítiques, si el Tribunal "Suprem" ha desestimat pràcticament totes les propostes dels advocats dels liders socials i polítics dels independentistes, segrestats per les altes instàncies de l'estat espanyol, quan els experts en resolució de conflictes com Brian Currim adverteix que si l'estat espanyol té alguna possibilitat d'aturar aquest judici polític ple de vulneracions de drets fonamentals, l'hauria d'aturar i deixar els seus ostatges en llibertat perquè més tard el mal serà pitjor. La pressió estatal i mediàtica que hi ha a Madrid contra el catalanisme, l'anticatalanisme conreat de segles a les Espanyes, sobretot a la capital d'un estat funcionarial, espoliador, antiliberal, catalanofòb i feixistitzant, que cerca parar paranys per aniquilar la dissidència política i nacional de Catalunya, Euskalherria, Galicia, el País Valencià, les Illes, etc. fa impossible que hi pugui haver-hi un judici just. Durant tot el procés independentista, els partits feixistes i d'extrema dreta (Vox, Ciudadanos, PP i bona part del PSOE) quan parlaven contra els independentistes catalans, ho feien amb una sobrerepresentació impostada, es queixaven amargament (Arrimadas, Santamaria, Rajoy, Casado, Rivera...) mentre es notava com es corrien per la boca i per les orelles i se'ls veia el semen que vomitaven quan atacaven el "prucés", com deien rient-se, i que havien "descabezado" el moviment independentista, sense cap diàleg ni proposta de negociació ni acceptació de cap millora d'autogovern, per força i guerra bruta, menaven l'independentisme a la "unilateralitat" perquè això és el que cercava desesperadament i eufòricament, l'estat espanyol, en saber perfectament que tenen totes les armes i ressorts estatals, per terra, mar i aire, apuntant a Catalunya i des de Catalunya i els Països Catalans només es té la gent, la majoria del poble de Catalunya que desitja ésser lliure amb els braços en alt davant les urnes i el món sencer, resistint la brutalitat i el terrorisme de l'estat espanyol.

El 2018-19, per increïble que sembli, és possible que un tribunal de "justícia" espanyol, en realitat "de venjança", és capaç d'acusar els líders socials i polítics independentistes acusats de manera falsa i arbitrària, amb proves inventades, amb acusacions que no se sostenen perquè no hi hagut cap tipus de violència per banda dels independentistes ni de la direcció dels Mossos d'Esquadra; als qui haurien de detenir, jutjar i condemnar són els guàrdia civils i policies, més encara els dirigents dels comandaments policials, militars i polítics que agrediren violentament, en un terrorisme d'estat brutal, les persones que pacíficament vam anar a votar als col·legis electorals de Catalunya amb la voluntat de ser lliures i decidir el nostre propi futur sense amenaces d'un estat antidemocràtic. Encara estan a temps, els tribunals espanyols, per recobrar una mica de crèdit i de sentit comú, que és el menys comú dels sentits, així com la fiscalia de l'estat que depèn del Govern, de retirar les acusacions als independentistes i alliberar tots els ostatges de l'estat, que estan segrestats il·legalment i fraudulentament, i iniciar un procés d'acusació contra els comandaments que ordenaren les pallisses i agressions violentes a la gent que volia votar l'1 d'octubre de 2017. L'1 d'octubre del 2017 vaig votar al referèndum legal aprovat pel parlament de Catalunya, a l'endemà me'n vaig haver d'anar, per qüestions familiars, a València, en veure les TV espanyoles manipulant i pervertint el fets succeïts a Catalunya, el relat fals era que els botxins policials havien sigut víctimes de la catalana gent que els perseguia, escratxava, atacava i agredia violentament; en canvi, les agressions brutals, les ferides greus i les pèrdues d'ull, ben reals, eren banalitzades, ridiculitzades o exculpades, inclús deien que s'havien pintat sang amb pintura, que es difonien fotos falses o trencament de dits que no eren així, etc. a la vegada que s'exaltava a la policia nacional espanyola i al cos militar de la guàrdia civil, es criminalitzava els Mossos d'Esquadra per "inacció" o per no haver apallissat a la catalana gent que volia votar pacíficament en respectar l'ordre judicial de preservar la convivència per sobre de tot; quan explicava a un grup d'amics a la tertúlia de l'Octubre, València, uns dies després, composta amb un ventall de gent ampli, des de Compromís, passant per Podem, PSPV i la CUP, tothom considerava que l'actuació de la policia espanyola i la guàrdia civil era inadmissible i criminal i que els Mossos que havien vigilat els col·legis perquè no hi hagueren incidents i havien protegit la convivència havien actuat adequadament. I per això, per actuar de manera adient, eren acusats per l'estat, els seus aparell policials, militars i judicials i els seus mitjans de comunicació sense cap codi ètic, ni dignitat ni vergonya.

Walter Benjamin, deia i està gravat a un cartell junt a la Pensió França, a Portbou, on es va suïcidar empaitat per la guàrdia civil i la policia franquista, que l'obligaven a tornar a França a per "papers", on havia estat empresonat pels feixistes francesos i els nazis en un camp de concentració i havia aconseguit fugir del nazisme i venir caminant des de Banyuls de la Marenda a Portbou: "Hi ha molta esperança, però no pas per a nosaltres". No es pot reconèixer aquest tribunal espanyol com a tribunal de justícia perquè és l'antitesi de qualsevol tribunal de justícia; jutges formats en la dictadura feixista de Franco que han continuat, pel que fa a "la indissoluble unitat de la pàtria espanyola" i a l'odi contra Catalunya i els Països Catalans, pensant que han de "salvar Espanya", des d'un nacionalisme espanyol banal en què han sigut adoctrinats com a alts funcionaris de l'estat espanyol i lectors dels mitjans de comunicació que destil·len un odi cerval contra Catalunya i tot lo catalànic (valencianitat i balearitat inclosa), per això, vulneren els drets fonamentals i es burlen de la llengua materna de la catalànica gent, del català i no estan en disposició de reconèixer el dret a decidir o el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Per últim, encapsulats en una supèrbia estatal espanyola, ben tradicional, quan els jutges espanyols observen que tots els tribunals europeus on s'ha analitzat les causes contra els independentistes catalans els han absolt i no han vist cap tipus de violència, "rebel·lió", "sedició", ni tan sols "malversació" (com declararen des del parlament espanyol tant l'ex-president del Govern del PP, Rajoy, com el seu ministre de finances) en compte de reconèixer la seva gran i greu errada, en conduir al contrari que tots els cotxes de l'autopista, "ells", en creure's, per sobre del bé i del mal, en possessió de la "veritat absoluta", un "Tribunals "Suprem", "infal·lible", consideren que van en la bona direcció i són els 'altres', estrangers, estranys, aliens, 'antiespanyols', catalanòfob, "catalanufos" (en la seva esfera privada els insults encara són més forts i alts), els qui estan equivocats i condueixen en sentit contrari per a escarnir-los; és com si, [deixeu-me passar aquesta metàfora, tot i que em repugnen tots els exèrcits, els seus efectius i les seves armes, destinades a convertir-se en una escola de formació d'assassins, en aquest cas, al servei de la monarquia], en una marxa militar, el soldat que no marca el pas bé, si més no com els altres, considerès que són els altres els que van errats i ell encertat... Així de ridículs i absurds són els jutges del Tribunal "Suprem" espanyol, de Madrid, consideren, autàrquicament, que "ells" són "objectius", "imparcials", "equànims", que saben interpretar, [hermenèuticament, des de la veritat, el seu mètode (Gadamer) i les seves formes jurídiques de poder (M. Foucault) perverses i farsants, contràries als drets humans i internacionals més elementals] millor que ningú els drets humans i internacionals que vulneren en la persona del acusats arbitràriament, quan des de Catalunya i arreu d'Europa i del món, sabem perfectament que són uns cínics superlatius, que actuen sabent perfectament que actuen malament, amb plena consciència de que els seus dictamens no tenen cap credibilitat ni legitimitat, ni a Catalunya ni a Europa.

Un tribunal prevaricador, falsari, anticatalanista, demòfob, pletòric de nacionalisme espanyol, imperialista, hauria de ser dut al Tribunal de la Haia o d'Estrasburg per a ser jutjats per acusacions falses, per abús de poder arbitrari, per complicitat amb la violència contra els pacífics votants de l'1-O, si pogués ser abans del judici perquè no els poden judicar els botxins, de part, que odien els seus reus, considerats enemics a batre, com ha demostrat el jutge instructor Llarena, nascut a Burgos, ciutat on el feixista Franco va instal·lar el seu Govern colpista i militar el 1936 per a causar l'holocaust espanyol principalment contra els Països Catalans i actualment al seus carrers de Burgos encara hi ha exaltacions de feixistes; aquest jutge, d'una ciutat d'extrema dreta, va estudiar dret a Valladolid, una de les ciutats més feixistes d'Espanya i el pare d'aquest jutge fou jutge durant la dictadura franquista, còmplice dels torturadors, criminals i assassins, doncs va decidir no extradir a León Degrelle reclamat per Bèlgica com a criminal de guerra nazi, és a dir, aquests jutges espanyols han seguit la doctrina franquista d'amistançat amb el nazisme alemany i belga. Per això, ens han tractat sempre des d'Espanya a la catalànica gent dels Països Catalans, com a "jueus", com a "mercaders", "fenicis", "amants del comerç i dels diners", com a víctimes a dominar, sotmetre, espoliar, reprimir, assimilar i exterminar. Evidentment, uns jutges que ens tracten com a enemics, pel fet de ser catalana gent, són enemics nostres i ens hem de defensar com a catalana o jueva gent, com advertia Hannah Arenth perquè, com "Eichmann a Jerusalem", aquests jutges són funcionaris del mal radical, d'una manera banal, això no significa relativitzar la seva malvestat, al contrari, vol dir que en les seves actuacions funcionarials són una peça més de la màquina nacionalista espanyola, ni pensen massa ni tenen cap consciència, només es deixen portar per inèrcies funcionarials que els ha dut als jutges al cim dins del sistema postfranquista o règim del 78; i per això actuen com actuen, funcionarialment i banalment. Des d'una perversitat i maldat radical.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid