11 mesos després de l’empresonament de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la ciutadania ha denunciat aquesta injustícia amb un acte davant del Born, a Barcelona.
En un degoteig incessant de gent, centenars de persones s’han acostat a l’esplanada davant del centre de cultura i memòria i ha escrit cartes dirigides no només a Sànchez i Cuixart, sinó a tots els presos polítics, exiliats i represaliats per la macro-causa contra l’independentisme. Una pancarta exigint-ne la llibertat i centenars de cartes exposades a terra, simbolitzant els milers i milers de cartes rebudes, han servit d’escenari.
El periodista Eloi Vila ha estat l’encarregat d’interactuar amb tota la gent concentrada, i ha demanat que la ciutadania els envií tota “l’estima, amor, desitjos i il·lusions” i també que els expliquin com van viure la Diada d’enguany. A mesura que la ciutadania ha anat acabant d’escriure-les, s’han anat dipositant en una bústia groga simbòlicament. En total, al voltant de 2.000 cartes escrites, un èxit absolut.
El moviment independentista segueix fort
Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha afirmat que el moviment independentista segueix lluitant pels seus objectius polítics. “Estem lluitadors”, ha afegit, i ho ha exemplificat amb la Diada per la República catalana que va tenir lloc el passat 11-S, que va omplir tota la Diagonal de Barcelona. Per Paluzie, el moviment independentista “no renuncia a res” i segueix i seguirà persistint fins a aconseguir el seu objectiu polític: “la república dels drets i les llibertats per a tothom”, perquè el sacrifici de presos polítics, exiliats i represaliats “no sigui en va”.
Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha subratllat que la gent segueix mobilitzada, com es va demostrar a la Diada, i com es demostrarà el proper 20 de setembre i tants cops com faci falta, sobretot de cara als “judicis de la vergonya”, que es faran contra el referèndum i contra persones que van defensar les institucions, la democràcia i els drets fonamentals de la ciutadania.
Suport i estima
Els motius per escriure les cartes han estat molt variats. Cadascú en té el seu, de fet. La Montserrat, de Barcelona, ha explicat, emocionada, que havia començat la carta amb un “estimat” perquè els destinatari ja forma part de la seva família. “Penso en tu i els teus companys”, ha explicat amb els ulls vidriosos. L’Ezequiel, de Barcelona, ha expressat el seu suport i ha agraït l’esforç que estan fent els presos polítics, com també ho han fet l’Àngel i la Carme, tots dos de Barcelona.
Molts motius però una única voluntat: la llibertat de tots els presos polítics i dels exiliats.
