M’explicava John Carlin, ja fa anys, que si el règim de l’Apartheid hagués alliberat Mandela enmig de Soweto ningú l’hagués reconegut. Mandela era el símbol i la icona del moviment d’alliberament, però feia 25 anys que estava empresonat i les úniques fotografies que hi havia d’ell eren d’abans de ser detingut. Un dels objectius d’aquella llarga condemna era que la gent se n’oblidés, i que no hi haguera imatges era part fonamental de l’estratègia.
Va per endavant que no tinc cap relació personal amb els presos polítics i no puc ni vull jutjar els sentiments dels familiars de qui s’han mostrat imatges gravades sense el seu consentiment. No sé què pensaria si jo fos l’afectat i tinc molt de respecte per la seva opinió. Però un cop dit això, també haig de reconèixer que no entenc la seva resposta. I ho dic amb tota la humilitat de qui només vol compartir una opinió que pot canviar si se’m contraposen arguments o apareixen dades noves.
Les imatges difoses dels presos polítics al diari Ara no les trobo ni humiliants ni degradants. Se’ls veu amb la moral alta, actius, compromesos, forts… Una altra cosa seria que la imatge hagués estat d’una gent derrotada, amagada o aïllada. Però és que aquest vídeo en bona part desmunta tots aquells relats de guerra psicològica de certs mitjans de Madrid on es parlava d’assetjament per part d’altres presos, d’humiliacions i burles, de por de sortir de la cel·la. En certa forma les imatges vénen a desmuntar la propaganda de la caverna.
De fet, si aquesta gravació no ha estat una acció del comitè de suport, ben bé podria haver-ho estat. Aquestes imatges ens porten els presos entre nosaltres, trenquen l’aïllament, ridiculitzen la repressió i esquerden els murs de les presons. Els posen al centre de l’agenda política i impedeixen que siguin oblidats, objectiu final de la repressió, a la Sud-àfrica racista i a l’Espanya d’avui.
I, naturalment, no sé les motivacions de l’Ara per difondre les imatges. No tinc ni idea si ho han fet per a guanyar clicks o per sincer amor a la veritat. Tampoc sé si jo les hagués publicat amb oposició de les famílies, però el que sí que crec és que, pel seu valor informatiu i polític, agraeixo que ho hagin fet.
