Hem hagut de sortir al carrer aquí, a Ciutat, amb aquest crit. Ho hem fet acompanyades de moltes persones que han vist l’atac a la democràcia que estem patint tota la gent demòcrata se sent atacada amb aquest empresonament de dos homes acusats d’un delicte que no han comès.
Aquests dies haureu llegit molts articles i notícies sobre els fets a Catalunya. Només puc recomanar-vos que cerqueu a les xarxes, si no els heu llegit, l’article de na Margalida Capellà Roig, professora de Dret Internacional de la UIB el diumenge 22 d’octubre a l’Arabalears, i el del catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo al mateix diari. Ambdós expliquen clarament que es pot dir que són presos polítics i no polítics presos, com el PP insisteix en nomenar-los.
No són «polítics» en el sentit de persones electes per ocupar un càrrec, ni gestors amb responsabilitat pública. Són Presidents de dues organitzacions i entitats socials, això és de la societat civil, Omnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana, abans presidides per dues dones, na Muriel Casals, morta a causa d’un accident i na Carme Forcadell avui Presidenta del Parlament de Catalunya.
Són presos sense fiança per una decisió judicial que el catedràtic Pérez Royo analitzava i deia: «l’actuació del Fiscal General de l’Estat en el cas de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart fa una mica de tuf de prevaricació»... L’ex-magistrat Baltasar Garzón va explicar a un mitjà de comunicació, fa dies, que no es podia aplicar el delicte de «sedición» a aquestes persones.
Polítics presos són aquells que estan tancats a les presons per haver furtat doblers públics, en coneixem per aquestes terres i en tenim a la presó de Palma, Altres a Eivissa, o a presons de la península. I encara hi ha polítics que arrosseguen un munter de casos de corrupció i continuen gaudint de llibertat, també els coneixem.
Vivim temps molt difícils, no ens podíem imaginar que viuríem aquest atac a la democràcia tan dur. No és qüestió d’analitzar el procés viscut a Catalunya, els seus encerts i les seves errades. Es tracta que a l’oferiment de diàleg i entesa, s’oposa la força i el cop d’article 155. Es tracta de no voler veure i escoltar la realitat de tot un poble que ha sortit i surt al carrer exercint els seus drets, clamant per un exercici ple de la seva sobirania.
Dos companys de lluita ciutadana, responsable, en defensa dels drets humans, estan empresonats, sense fiança. I arreu dels territoris surten al carrer persones demòcrates cridant: Llibertat! Des d’Euskadi fins a Palma, des de Londres fins a Barcelona.
L’aplicació de l’article 155 anunciada el dissabte 21 pel Sr Rajoy és un atac a la democràcia, al poble de Catalunya i a totes les persones demòcrates d’arreu de l’Estat. Converteix el Senat en una comissió de feina de l’Executiu. Esperem que siguin molts senadors i senadores demòcrates que votin NO a aquesta aplicació. Els dos senadors d’Euskadi, un del PNB i l’altre d’EHBildu ja han anunciat el seu vot negatiu.
Els senadors autonòmics elegits pel Parlament de les Illes Balears haurien de mostrar la mateixa actitud. Sabem que del Sr Bauzà no ho podem ni somiar, del Sr. Antich no només li demana la majoria d’esquerres del Parlament, també la gent demòcrata de les quatre illes.
És en aquests moments quan s’ha de passar «la prova del cotó» de les persones vertaderament demòcrates.
