Crida l'atenció la confiança dipositada pel Govern valencià en els resultats de la comissió d'experts sobre el finançament autonòmic. Per a algunes persones semblava prou evident que la voluntat del PP/Rajoy/Montoro no era una altra que allargar el tempus del problema fins a les conteses electorals vinents i mentre, deixar que les diverses comunitats autonòmiques es barallaren entre sí, auto-regalant-se, de pas, un fantàstic paper de moderador. Una veritable ´comissió trampa´ com ha denunciat el govern de la Generalitat de Catalunya.
Més sorprenent ha semblat encara la valoració feta pel Govern valencià del resultat de tal comissió d´experts. «Estem moderadament o altament satisfets», va assegurar el president Ximo Puig, basant-se només en el fet que s´havia visualitzat el problema valencià. Hem de pensar que el nostre Govern té dubtes sobre si el govern de l´Estat coneix o no la situació que patim al País valencià?
La sorpresa però s´ha anat fent més i més gran arran de l´article de l´anterior conseller d´Economia de la Generalitat catalana Andreu Mas-Colell que diu literalment: «Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d´experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir en donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic». No crec que cap persona puga al·legar radicalitat a Mas-Colell. Les seues paraules van estar confirmades per l´expert nomenat en representació de les Illes, Guillem López Casasnovas: «El finançament autonòmic només pot anar a pitjor».
En què quedem? Podem restar moderadament o altament satisfets o pel contrari hem d'assumir que el finançament autonòmic només pot anar a pitjor? Tindrem el País Valencià un tracte diferent del de Catalunya i del de les Illes Balears? La Generalitat Valenciana havia designat, com la resta de «comunitats», una persona molt qualificada i experta: el catedràtic d'economia Francisco Pérez. El problema però no rau en les persones expertes designades, sinó en el terreny i en les regles del joc marcades –com si d'una partida entre gàngsters és tractés— pels crupiers (o hauríem de dir tafurs?) al servei dels interessos de la cúpula de l'Estat.
Podem entendre que si hi ha (cosa que desconec) alguna negociació paral·lela entre la nostra Generalitat i el trio de les cartes marcades PP/Rajoy/Montoro, ens podem trobar amb la necessitat de modular els nostres moviments i les nostres declaracions, però de modular a alabar com a molt satisfactori el que és poca cosa més que un «brindis al sol i tornen vostés després de les pròximes eleccions», crec que hi ha un abisme.
Tenim a sobre de la taula tres elements d'un mateix problema. El primer és l'infrafinançament que patim, valorat recentment en uns 1.350 milions d'euros a l'any, és a dir, que amb els ingressos estipulats no cobrim les despeses a les quals cal fer front (sanitat, ensenyament, serveis socials...). Per a cobrir aquesta mancança els diversos governs de la Generalitat han hagut de recórrer als préstecs, via bancs o via FLA. Això ens ha generat un segon problema: tenim un deute d'uns 45.000 milions d'euros o, el que és el mateix, uns 9.000 euros per persona. Tenim, a més, un tercer problema que consisteix (grosso modo) en que des del País Valencià paguem via imposts el doble de percentatge que rebem via inversions, produint-se així un sostingut espoli fiscal.
Sense entrar en cap altre element, en quin grau s'han resolt aquests tres problemes? La comissió de persones expertes forma part de la solució o és només una comissió trampa? O es tracta sols d'un intent de rebaixar les mobilitzacions que s´havien anunciat i compromés per a la tardor?
