Ja som aquí! Passant per bones turistes hem sortit de l’aeroport de Ben Gurion sense cap incidència i hem passat la primera nit a Tel Aviv. Se’ns havia recomanat no arribar a Jerusalem en divendres, dia de culte per als musulmans, per l’escalada de tensió de les darreres setmanes. Així doncs, vam haver de passar la primera tarda i nit a la capital de l’estat jueu. Impactant la imatge d’“aigües turqueses i cossos bronzejats” que intenten vendre quan a pocs quilòmetres el que ofereixen són bombes i morts. Dues cares ben diferents de la terra promesa.
I l’endemà… Sorpresa! Els dissabtes, o Shabbat, es paralitza tot per als jueus i no hi ha transport públic des de Tel Aviv a Jerusalem. Tenim sort: agafem un taxi col·lectiu i en mitja hora arribem a Jerusalem; són les dotze del migdia. El taxi ens deixa a 5 minuts de la porta de Damasc. Just quan ens decidim a entrar a la ciutat vella, on ens allotgem i on es troben la majoria de monuments històrics i de culte de la ciutat, apareix de cop i volta una tropa de soldats israelians amb metralletes enormes, corrent amunt i avall. Comencen a sonar sirenes i ràpidament un grupet d’ells tanca l’accés davant dels nostres nassos, deixant tot un grup de gent sense poder sortir ni entrar. L’hostilitat de l’escena ens impressiona molt. No obstant això, la gent del nostre voltant sembla no estar gaire sorpresa i espera pacientment que la tornin a obrir. Uns minuts més tard, com si res, tot torna a la normalitat i aconseguim travessar les muralles. Ens instal·lem, dinem i ens dirigim a la nostra primera cita.
Agafem un autobús “arabic”, els quals sí funcionen en shabbat. Ens sorprèn que les zones palestines i israelianes de la ciutat tenen el seus propis serveis d’autobús diferenciats. Les palestines, per tant, tenen una estació diferent i separada de la israeliana.
Ens dirigim amb l’autobús àrab cap a Beit Hanina, un barri de la part palestina de la ciutat. La Sama, la Sahar i l’Aida ens esperen a les 3 de la tarda a la seu del Women’s Studies Centre (Centre d’Estudis de Dones), un modest apartament del barri, i aquí comencem la conversa.
Ens expliquen que aquesta organització neix al 1989, en el context de la 1a Intifada, davant la indiferència dels moviments polítics envers la realitat quotidiana de la dona palestina. Comencen fent una àmplia tasca de recerca i anàlisi per poder conèixer la situació i així establir uns objectius estratègics. A partir de les dades obtingudes i la detecció de les principals problemàtiques, i adonant-se que el context actual d’ocupació és únic al món amb característiques diferencials significatives, estableixen les seves línies bàsiques d’acció. Després de més de vint anys treballant, ens expliquen amb profunditat les cinc principals en què es centren actualment:
• Introducció a la societat del concepte real d’igualtat de gènere a través de les escoles dels més petits, mitjançant el programa Female Child Rights. Per a aquest han editat llibres, han canviat històries tradicionals com ara la Ventafocs, i també han establert vies de comunicació amb les famílies, entenent que són un agent clau per incidir en l’educació dels infants.
• Acompanyament de les dones i gestió de la situació, en aquells casos en què han sofert algun esdeveniment traumàtic en el context de l’ocupació sionista (pèrdua de familiars propers, les seves llars, etc.). El Women occupation and Bereavement Program proporciona atenció tant individual com col·lectiva a aquestes dones. Es treballa fent recolzament individual i col·lectiu a les dones i, a més, darrerament han realitzat una prova pilot en què s’ha posat en pràctica el mètode Approach to Approach, que consisteix en posar en contacte les dones en fase avançada de recuperació amb d’altres amb un trauma recent. Ens expliquen també que, tot i que la situació a Gaza és la més problemàtica en aquest sentit, elles no hi poden accedir directament i, per aquest motiu, donen formació a altres organitzacions perquè hi puguin treballar.
• Sanad Program, mobilizing cadre from the civil society in making change.L’objectiu principal d’aquest programa és realitzar una feina de conscienciació al voltant de l’estigmatització que pateixen les dones en el context del divorci: habitualment sofreixen rebuig familiar i social i són titllades de “males dones” per la separació del marit. Aquesta feina la desenvolupen a través de joves intentant incidir en els espais d’educació superior, fonamentalment en la universitat.
• També, arran la detecció en tres estudis d’un nombre impactant d’abusos sexuals a infants -van veure que el 70% d’aquests havien sofert abusos o en coneixien casos de ben a prop-, decideixen desenvolupar un altre programa d’intervenció en la infància, Aman. En aquest, el WSC ha donat visibilitat a aquesta problemàtica, i ha treballat amb especialistes de l’àmbit de l’educació sexual i els serveis socials arribant a posar-ho en l’agenda del Ministeri d’Educació Palestí.
• Access of underprivileged women to higher education. D’acord amb la importància cabdal que consideren que té l’educació de qualitat de les dones per combatre la desigualtat de gènere, amb aquest programa intenten facilitar l’accés a estudis superiors de les dones de famílies amb pocs recursos. Ens han explicat que, donat que totes les universitats palestines són privades i la tendència patriarcal de avantposar els fills homes front les dones si han d’escollir qui va a la universitat, aquestes hi veuen restringit el seu accés de manera encara més accentuada.
A més d’aquestes línies fonamentals, durant l’entrevista ens han explicat la seua feina en altres àmbits com són l’empoderament de les dones en la participació política, el foment de la seva inserció en el mercat laboral i l’elaboració d’un nou marc legal que superi l’estigmatització de la dona, sobretot en l’àmbit personal.
L’entrevista d’avui ha estat una gran primera presa de contacte amb el moviment de dones i el feminisme palestí. Hem trobat molt encoratjadors tant els programes que desenvolupen com la llarga trajectòria militant que hi ha darrere de les membres de l’organització: ja abans de la fundació del WSC, participaren en la consolidació i l’expansió d’un moviment de dones que, en la dècada dels 70 i fins després de la 1a Intifada, va ser un clar exemple d’empoderament popular i d’avantguarda transformadora al món, i actualment ho segueix sent en plantejaments i propostes.
Ens despedim per avui, però tindreu notícies nostres ben aviat!
Abraçades internacionalistes des de Palestina!!
