Ahir dimecres, 19 de juliol, apareixia mort d’un tret al pit l’empresari Miguel Blesa en una finca situada al municipi cordovès de Villanueva del Rey. El financer espanyol, a qui José María Aznar havia catapultat al consell d’administració de Caja Madrid i d’Antena 3, s’havia donat a conèixer per les irregularitats comeses durant la seva gestió al capdavant de l’entitat bancària, concretament en la concessió de crèdits al Grup Marsans, la compra del City National Bank of Florida l’any 2008 i la venda d’accions preferents.
La causa més controvertida a què va enfrontar-se va ser l’ús de targetes de crèdit opaques per a despeses dels seus consellers i directius, entre els quals ell mateix, que les va utilitzar per gastar-se 436.700 euros en viatges, compra d’objectes de luxe i altres capricis personals. Pel cas de les Targetes Black –com així s’ha denominat– el 23 de febrer passat Blesa va ser condemnat a sis anys de presó per un delicte continuat d’apropiació indeguda.
La seva mort ha motivat tota mena de reaccions, però des dels sectors conservadors -i tal com va passar amb Rita Barberá– s’ha atribuït a la “pressió social” a la qual hauria estat sotmès per part del col·lectiu de persones estafades i alguns mitjans progressistes. Més enllà de recordar la seva biografia, marcada pel seu caràcter histriònic, la seva ambició pels diners i el seu desfici per la caça, aquests rotatius han intentat blanquejar-ne la figura i relacionar el fatal desenllaç a l’assetjament del qual, suposadament, era víctima.
Sense anar més lluny, el El Español obre avui dijous amb el titular “La pressió va matar a Rita i s’ha carregat a Blesa”, utilitzant com a font un amic del banquer. A través d’ell, repassa el via crucis que l’hauria dut a llevar-se la vida, fins a l’extrem de tancar l’article amb una cita amb voluntat redemptora: “es va veure sota una pressió inevitable però injusta. De què l’acusaven? De les Black? Això ho tenien tots els bancs”, diu el seu conegut.
Amb el mateix objectiu, La Gaceta destaca l’escarni que havia suportat Miguel Blesa en les seves compareixences a l’Audiència Nacional, cosa que l’hauria infligit un perjudici psicològic, i per reblar-ho, extreu les reaccions més viscerals aparegudes en el Tuiter arran de la seva mort. Sota l’epígraf “comentaris repugnants, dedica un article a parlar de “La misèria de les xarxes amb la mort de Blesa: ‘A lo hecho, pecho’”.
Abundant en aquesta tesi, Alerta Digital presenta la mort del polèmic banquer amb el titular “Suïciden Miguel Blesa”, fins a l’extrem d’asseverar que “la justícia no li va donar treva”. El rotatiu conclou l’article recordant les obres que va escriure i el fet que, entre altres reconeixements, havia rebut la Medalla d’Or de la Reial Acadèmia de la Història i el premi al Millor President d’Entitat Financera de 2005.
També en aquesta línia Intereconomía s’abstreu de l’historial delictiu de l’empresari, que encara tenia diverses causes pendents, per fixar en la mirada en Gonzalo Boye, l’editor de la revista Mongolia que ahir dimecres va participar en la tertúlia de La Sexta dedicada a analitzar la trajectòria de Blesa.
Amb l’ànim de desqualificar les crítiques al banquer, Intereconomía fa referència al fet que Boye havia estat jutjat el 1996 per col·laborar amb ETA en el segrest de l’enginyer Emiliano Revilla, a més d’indicar que “ara defensa el jutge Elpidio José Silva, acusat de prevaricar en el procés contra l’antic responsable de Caja Madrid”. Una ràpida tiralínies amb què la cadena d’extrema dreta pretén associar el traspàs del banquer amb els atacs provinents d’un home suposadament vinculat a l’organització armada basca.
Lluny de quedar-se amb això, Intereconomía afegeix un segon article en què relativitza els casos de corrupció que pesaven sobre Miguel Blesa i en dissecciona cada un d’ells per demostrar, a parer de la cadena, que ha estat exonerat o que no hi ha proves concloents que l’incriminessin.
Un exercici de contorsionisme mediàtic amb què la caverna intenta envernissar i endolcir la figura d’un home que acumulava nombrosos processos judicials i que, abans que el 2010 fos substituït a Caja Madrid per Rodrigo Rato, va ser honorat i promogut per tota la cúpula del PP i l’empresariat espanyol.
