Darrerament són molts els discursos i debats pro, contra, ni pro ni contra de la prostitució. Debats que sorgeixen des d’àmbits molt diversos, però que agafen altaveu no només en els empresaris i les màfies de la prostitució sinó també en alguns cercles o grups progressistes o feministes. La història de la lluita feminista és llarga i diversa, s’ha caracteritzat durant els segles XX i XXI per ser paraigües d’una gran diversitat de veus i tendències, totes sota un mateix nom. Actualment però veiem que aquest paraigües no pot ser espai de recollida de principis antagònics, entre si, ni amb el propi eix de lluita que és la llibertat i la igualtat de totes les dones i la no discriminació sota cap concepte. Aquestes lluites feministes sempre han trobat la solidaritat d’homes que desitgen relacions lliures i als que els repugna la submissió.
La lluita per l’eradicació de la prostitució conforma un dels eixos bàsics dins aquest paraigües, per donar a totes les dones les eines de dignitat i llibertat tal com s’estableixen en els drets humans universals. Defensar postures contràries a aquests principis no tan sols és frívol i insolidari, sinó que és una brutal arma de desprotecció de les noies adolescents i joves, a les que lluny de la defensa de l’alliberament femení, pel què tant varen lluitar les Dones Lliures de la CNT del 1936 al 1939, les aboquem a un “tot s’hi val” cobert de relativisme que l’únic que aconsegueix és la reproducció de la històrica doble moral més carca i rància que patrocina el sistema patriarcal contra el qual es diu que lluitem.
La reproducció sistemàtica d’arguments que s’han utilitzat des d’antic com ara “la prostitució és l’ofici més vell”, “sense la prostitució hi hauria més violacions” o bé, l’actual i contradictori “totes som putes” que s’estila ja en algunes manifestacions de caire feminista, apel·lant a una falsa llibertat d’elecció que l’únic que fa és posar-nos a totes sota un mateix paraigües de submissió. Aquests, són i han estat des d’antic arguments que perpetuen un sistema d’explotació i submissió de les dones sense cap rigor humà ni igualitari.
Davant d’aquest relativisme però i la manca de posicionament per part d’alguns sectors, a casa nostra ha sorgit un moviment d’homes valents que han decidit plantar cara a aquests discursos i posicionar-se per primera vegada en un acte públic, obert i participativa favor de l’abolició de la prostitució. Ho han fet a partir de la voluntat clara de superar la doble moral patriarcal i l’objectiu d’acabar amb el tràfic de persones, l’explotació sexual i la violència.
Homes en Diàleg, realitza aquest dissabte 20 de maig les seves jornades anuals, aquesta vegada sota el lema I davant la prostitució què? Noves masculinitats alternatives prenent partit apostant fermament per unes relacions sexo-afectives lliures de violència i explotació sexual, lluny del model d’excitació patriarcal de relacions “d’usar i llençar”, desvinculant el desig d’un model de relacions sense sentit, que rebaixen la dignitat de les persones al més pur utilitarisme dels seus cossos, i la seva sexualitat.
Mentre els discursos transgressors en pro del relativisme i la falsa llibertat d’elecció de les persones, sota el “tot s’hi val” que s’imposà per frenar les Dones Lliures del 36, continuï agafant força entre determinats sectors feministes, l’explotació i la submissió de les dones no pararà de créixer. Mentre que d’altres, ens continuarem posicionant en contra de la prostitució que és inseparable del tràfic de dones. Ens alegra que ara també aquests homes hagin decidit dir prou, amb el desig de construir relacions veritablement lliures de qualsevol pràctica de submissió.
