La polèmica per la presència de la palestina Leila Khaled a Barcelona, que ha arribat fins a l’Audiència Nacional, és també una qüestió de paraules. Mentre articulistes com Pilar Rahola critiquen que l’Ajuntament cofinanciï la visita d’algú que ha participat en accions violentes, casos com el de Nelson Mandela mostren la fina línia entre ser considerat “activista” o “terrorista”.
“Viatge d’una terrorista”. Així és com titula avui Pilar Rahola el seu article a La Vanguardia, on critica que l’Ajuntament de Barcelona co-financiï la conferència de Leila Khaled. Militant del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina i coneguda per ser la primera dona a participar en el segrest d’un avió l’any 1969, Leila Khaled va arribar ahir a la capital catalana. Diumenge farà una conferència a la Fira Literal, que tindrà lloc aquest cap de setmana al complex Fabra i Coats de Sant Andreu, impulsada per quatre editorials independents i co-finançada pel consistori barceloní.
Rahola defineix Khaled com “una palestina que va segrestar avions, està en contra de les negociacions de pau i defensa ‘els punyals i les bombes’” (això darrer, indica Rahola, és una expressió literal extreta d’una conferència de Khaled). L’autora de l’article exposa també “la flagrant doble moral que té determinada esquerra respecte el terrorisme, sobretot si es tracta del terrorisme de les causes afines, aquestes que decoren les pancartes de la cridòria”.
Definir una persona, una acció o un col·lectiu com a terrorista en el marc d’un conflicte obert és també, per descomptat, una arma de lluita per configurar un cert relat. En el cas de Khaled, quan un jutge de l’Audiència Nacional ha obert diligències per la seva presència a partir de la denúncia de dues entitats, i d’altres organitzacions jueves l’han defensat, la polèmica està més que servida. Tot i això, la comparació amb altres figures d’activistes posa llums i ombres a la qüestió.
La defensa de Rahola de posicions pro-israelianes no és cap novetat: n’ha escrit diversos llibres i articles i ha rebut premis. El que no és tan conegut és que el seu marit Roberto Cerdán va presidir el Consorci de Comerç Catalunya-Israel, “una entitat dirigida a fomentar les relacions comercials entre diversos països”. Un article publicat al diari El Mundo l’any 2014 afirmava que “la presència del seu marit en aquest consorci comercial ha aixecat algunes sospites”.
Precisament arran d’un guardó rebut, el Premi Morris B. Abram, atorgat a Ginebra per UN Watch com a reconeixement al seu compromís feminista i amb la causa de la llibertat, Rahola declarava en una entrevista a un mitjà suís l’any 2011 que “El Nelson Mandela del segle XXI serà una dona musulmana”. Més recentment, el 2015, afirmava en una entrevista a Vilaweb, en motiu de la publicació del seu llibre ‘Prou!’: “Els grans herois de la llibertat, els Nelson Mandela del segle XXI, són justament els musulmans que en països molt difícils lluiten per les seves llibertats”.
Vuit anys abans que Leila Khaled participés en el segrest d’un avió, Mandela feia una crida a la lluita armada, fundant i comandant l’organització guerrillera Umkhonto we Sizwe, nascuda l’any 1961. El líder sudafricà va estar empresonat durant 27 anys i va ser considerat un terrorista tant pel règim del seu país com per l’ONU. El fet que rebés el Premi Nobel de la Pau l’any 1993 ha contribuït a endolcir-ne la figura als ulls de l’opinió pública internacional, especialment després de la seva mort l’any 2013, però no fa tants anys era diferent. Els Estats Units, per exemple, no el van esborrar de les llistes de terroristes internacionals fins l’any 2008 i Mandela necessitava un permís especial del secretari d’Estat per viatjar al país.
El suport de Pilar Rahola a Nelson Mandela va arribar fins i tot a viatjar amb la seva filla de 10 anys a Algèria per assistir a un acte de suport al futur president sud-africà, en el marc de la campanya per al seu alliberament. Mentrestant, els organitzadors de la Fira Literal defensen que Khaled mai va estar implicada en accions que produïssin víctimes o ferits. Procedent d’un país de majoria musulmana, tot i que de família cristiana i defensora de la laïcitat, podria ser Khaled aquesta dona que equivaldria al Nelson Mandela del segle XXI?
