Poc mesos abans d'abandonar la militància al partit tarongeta on vaig passar gairebé cinc anys, em vaig reunir amb la sectorial de sanitat d'aquest partit. Vaig fer un suggeriment molt interessant: prevenció de les malalties amb l'alimentació. La resposta de tota aquella gent va ser la indiferència. S'ho van prendre a conya. Ho recorde com si ara ho estiguera vivint. Cras error de Compromís.
Fa uns deu anys, a Getafe, ex barri madrileny de molta solera i amb gent treballadora i humil, la resistència lliurava sobres de sucre per tots els bars de la zona. On resava la següent frase: “Quien afloja en la batalla, termina muriendo”. Allí, una zona obrera, sense fastos, havien implantat una zona horària per a l'aparcament. La resistència va lluitar fins al final.
Crec que hem de lluitar fins al final.
En tot.
Perquè la vida depèn fonamentalment d'això: viure en pau.
Al dos anys de publicar el meu llibre “Vegetarianisme, ¿una vida prodigiosa?”, li van diagnosticar un càncer, mot maldit, al meu oncle Fernando (que ix a aqueix llibre). Afortunadament, el va superar. Amb prou patiment. No es pot queixar del resultat. Va ser feliç. Tot i que ara comença per a ell i la seua família un altre procés compromés. Mot maldit. A una altre familiar.
Mireu, no podem baixar els braços i acceptar una derrota, mai. Mai.
A finals del gener passat, i segons la SEOM , al 2015 es van declarar 247.771 casos de càncer a Espanya. La dada és com a poc esgarrifosa. I segons aquest organisme (Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica) els casos desborden totes les previsions. Són les dades previstes per al 2020.
Davant d'aquesta tessitura jo he de fer dues reflexions.
Una: com pot ser que baixem els braços i acceptem que els casos de càncer vagen en augment cada any? Com pot ser això? Recordem Getafe.
Dues: realment estem al bon camí? La resposta meua n'és clara: NO.
Des de fa molts anys sabem, els científics ho saben, que la principal causa del càncer és l'alimentació. Deixant un percentatge menut a la genètica: 5 o 10%, mai més. Per tant, què està fent la societat al respecte? Els governs?
Doncs jo us ho diré. Res. 2020. Rendició.
Però com dic al meu últim llibre, no és la societat la que pot canviar això. No. No serà ni la societat ni els governs, ni els metges, ni els científics, ni les normes, ni els tècnics, qui puguen canviar això. No... Perquè serem nosaltres qui puguem canviar-ho. Nosaltres. Cadascuna i cadascú.
Les raons per les quals està augmentant el càncer són, oficialment: més esperança de vida, sedentarisme, tabac, obesitat i alcohol.
A la presentació del llibre abans esmentat a Algemesí, vaig poder parlar amb un cirurgià de l'aparat digestiu de l'hospital d'Alzira. Li vaig preguntar quina era la dieta recomanada per als pacients recuperats de càncer de colon (el més estés amb diferència). La seu resposta va ser clara: prendre més vegetals i més fibra.
Sí que es pot, amigues i amics, ¡sí que es pot! I tant que sí. Però haurem de ser cadascuna i cadascú qui ho faça.
Els vegetarians mengem de sobra vegetals i fibra. No solem fumar. No solem passar-nos amb l'alcohol. No solem tindre sobrepés. I intentem tindre una vida més dinàmica, fent un esport constructiu, mai destructiu o patidor.
L'OMS va dir que la carn processada era carcinògena, ho recordeu?, i la carn roja possiblement. Totes les evidències científiques, serioses, dicten que la dieta occidental plena de productes d'origen animal és la culpable de moltes malalties, les que han patit de sempre els rics. Entre elles el mot maldit.
Tenim temps per canviar, amigues i amics. Informar-nos i cercar la veritat. Que és molt clara. Fer un gir a les nostres vides i ser més feliços. Sent vegetarians i vegetarianes.
Pot ser al 2020?
Manuel Sáez. Membre d'Iniciativa Animalista
