Perquè Eugenio Pino és un element destacat en una de les faccions en conflicte i això ho sap també l’entrevistador, que amb tot opta per no fer preguntes incòmodes ni (quasi) repreguntes. Les contradiccions i autoinculpacions del ja excomissari queden doncs tapades en l’entrevista. Per saber més sobre el paper del policia pot llegir-se l’anàlisi de les respostes que fa el periodista d’investigació Carlos Enrique Bayo (part 1 i part 2) des de Público, el diari que més ha informat sobre les anomenades «clavegueres policials» que, per cert, Pino assegura que no insisteixen.
Aquesta anàlisi se centrarà, per contra en les preguntes i el tractament periodístic de les respostes per part de El Mundo.
L’entrevista oblida qualsevol qüestió delicada -com la suposada participació de Pino en la guerra bruta a l’oposició– dedica bona part del seu espai a la corrupció, decisió comprensible, vist l’augment de casos i la percepció d’una profunda i generalitzada a totes les esferes institucionals. L’entrevista però se centra pràcticament en dos casos: els que afecten CDC a Catalunya i el suposat finançament estranger de Podemos que mai s’ha demostrat. De les 47 preguntes només tres són sobre els ‘papers de Bárcenas per tres pel cas –fins ara inexistent– del suposat finançament il·legal de Podemos i vint sobre els escàndols que afecten CDC.
Entre els temes que més incideix el periodista hi ha el fals compte corrent de l’exalcalde Xavier Trias a Suïssa, publicat per El Mundo gràcies a una filtració. El cas ha estat arxivat per la justícia en demostrar-se que no existia tal compte, però tot i així pregunta: «Manté que la informació és bona?». Paradoxalment, l’única causa que es manté oberta d’aquells fets és la querella de Trias contra El Mundo i els periodistes que van signar aquells reportatges –inclòs Esteban Urreiztieta, autor també de l’entrevista a Eugenio Pino.
El periodista també pregunta per l’11-M i l’excomissari reconeix que va ordenar tornar a investigar un cas ja jutjat. El periodista, en lloc de preguntar-li si realment és legal –o fins i tot si té sentit- aquesta pràctica, li demana explícitament per si la nova investigació «contradiu la resolució judicial». Eugenio Pino en aquest punt és contundent: «No contradiu la resolució judicial» tot i no reconèixer que «no ha llegit» el resultat. I encara parla «d’algunes teories que veritablement es dilueixen. S’aclareixen algunes coses que estaven en una nebulosa». El redactat de l’entrevista és força ambigu, però pot deduir-se que si la investigació no contradiu la sentència i dilueix certes teories és que definitivament enterra la teoria de la conspiració que El Mundo va estar impulsant durant anys i que s’ha convertit en un dels més grans ridículs del periodisme espanyol. Però el diari, en canvi, opta per titular que «Vaig encarregar un informe que aclareix les nebuloses de l’11-M». Un titular que més aviat dóna a entendre exactament el fet contrari.
El mateix ús retorçat de les respostes de l’entrevistat es torna a trobar quan es pregunta «¿Manté llavors que Podemos s’ha finançat il·legalment amb diners procedents d’Iran i Veneçuela?». La resposta és: «Jo, a títol particular, crec que sí, però no ho puc demostrar». Si ja és greu que un alt càrrec de la policia parli així de suposats delictes del principal partit de l’oposició, també ho és que un periodista tituli: «Podemos va finançar-se amb diners d’Iran i Veneçuela».
