Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Acte de memòria per "Txiki" a Cerdanyola en el 41è aniversari dels darrers afusellaments del franquisme

Avui s'ha realitzat una marxa i un acte d'homenatge al lluitador independentita basc assassinat per un escamot de guàrdies civils a Cerdanyola del Vallès, el 27 de setembre de 1975

25/09/2016 Política

L'acte de record i memòria que es realitza cada any ha comptat amb la presència de familiars i companys de Jon Paredes Manot, el militant d'ETA assassinat el 27 de setembre de 1975 al bosc de Can Catà, a Cerdanyola del Vallès.

Una marxa ha realitzat el recorregut des de la plaça que es troba davant de l'ajuntament de Cerdanyola fins al bosc de Can Catà, on va "Txiki" va ser afusellat.

Al lloc on l'escamot de guàrdies civils voluntaris van disparar contra el militant independentista basc s'hi han realitzat un seguit de parlaments. S'hi ha col·locat la placa de record i banderes, la ikurriña i l'estelada, junt a retrats dels cinc afusellats en aquella data i una pancarta alusiva al reagrupament dels presos polítics bascos. També s'ha cantat l'himne basc "Eusko gudariak."

A l'acte, de molta emotivitat, hi han participat el periodista i exdiputat per la CUP David Fernàndez, l'actual diputada per la candidatura independentista Mireia Boya, el germà de Txiki i l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, que ha recordat que ben aviat un carrer o plaça de Cerdanyola portarà el nom de Jon Paredes Manot "Txiki." Per altra banda, la diputada Boya ha explicat els treballs institucionals que s'estan portant a terme al Parlament català per mantenir viva la memòria històrica de la lluita antifranquista.

Davant de l'arbre on "Txiki" va ser afusellat s'hi han dipositat flors, imatges de record, una estelada i una llosa de pedra; també s'hi ha llegit el poema d'Àlvar Valls dedicat a la mare de Jon Paredes i escrit el 1975, recollit al llibre Crit i editat pels CSPC als anys vuitanta.

"Txiki" i els darrers afusellats per la dictadura feixista

Jon Parades Manot, “Txiki”, va ser afusellat a Cerdanyola del Vallès les 8:30h del matí del 27 de setembre de 1975, en una clariana de bosc a prop del cementiri de Collserola. Junt a ell van ser afusellats un altre militant d'ETA i tres militants del FRAP.

Tots els afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció, setmanes abans de les execucions de 1975. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges ben reconeguts del regim feixista de Franco. En el procés els tribunals militars no es va respectar ni la pròpia legalitat franquista en un procés com de costum excepcional i sense granties judicials. L'aparell del franquisme volia morts a qualsevol preu per donar una lliçó al moviment antifranquista que reclamava democràcia i llibertats.

A Catalunya les mobilitzacions de resposta van ser molt importants. També a nivell internacional, en què es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats pel dictador Franco.

Juan Paredes Manot "Txiki" va ser afusellat al cementeri de Collserola per voluntaris membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del germà del germà (Mikel) i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.

Aquesta execució juntament amb l'execució, el mateix dia, de quatre militants (José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP,  Angel Otaegi Etxeberria a ETA) més a Madrid i a Burgos, formaven part de l'estratègia de Franco per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.

Arran de la seva execució i la d'Angel Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.

Les beines de les bales amb què van afusellar Jon Paredes Manot "Txiki" el 27 de setembre de 1975 van ser entregades fa tres anys a la seva família. L'advocat de l'aleshores equip defensor en el judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-set anys després, en va lliurar sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.

Els botxins de "Txiki" van necessitar un tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu (que va cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant l'afusellament) no van aconseguir abatre'l mortalment. "Txiki" també va dexiar un testament escrit en què afirmava les seves conviccions davant la bogeria criminal del feixisme. A l'execució, hi van assistir  els advocats de "Txiki" Oranich i seu company Marc Palmés, així com el germà de "Txiki", Mikel Paredes Manot.

        Txiki

Dedicat a la senyora Antonia Maria Manot

 
Sé del plor d’aquests teus ulls
que no he pogut veure encara,
sé del plor i del sofriment
per una vida segada.


El teu xic fill ha caigut
fermament, donant la cara;
un estel de viva llum
ha nascut, i ens guia ara.


Ara que ets mare de tots,
deixa’m dar-te una abraçada.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m besar-te al front, mare.


Un home lliure ha caigut
i la lluita és viva encara.
No coneixerem repòs.

Adéu, Txiki, adéu, fins ara 

                  29 de setembre 1975

   (Poema d'Àlvar Valls, recollit al llibre Crit, editat pels CSPC)



Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid