Amb el suport de tots els grups municipals, l’Ajuntament de Blanes ha aprovat en l’últim ple de 29 d’octubre una moció de suport al poble sahrauí promoguda per l’Associació de famílies acollidores d’infants sahrauís.
Els campaments de refugiats sahrauís, situats al desert algerí de Tindouf, han patit l’efecte de pluges torrencials, acompanyades per intenses ratxes de vent, que hi han causat grans inundacions i destrosses.
Les pèrdues d’habitatges, aliments i equipaments ha estat molt important. Moltes famílies han perdut totes les seves pertinences, inclosa la petita reserva d’aliments de què disposaven. Els equips de la Mitja Lluna Roja Sahrauí (MLRS) presents sobre el terreny, han identificat més d’11.000 famílies que podrien haver perdut la seva casa o haima.
La moció aprovada pel ple blanenc contempla, d’una banda, una aportació d’emergència a la campanya promoguda pel moviment solidari de Catalunya amb el Sàhara. I d’altra, reitera el suport del poble de Blanes a una solució del conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, tal i com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides sempre incomplertes per la monarquia alauita del Marroc.
Així mateix, reclama l’ajut de les entitats catalanes de Cooperació al Desenvolupament i del Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació del govern d’Espanya.
Un conflicte enquistat
En el 40 aniversari de l’ocupació del territori sahrauí per part del Marroc – amb la signatura de l’acord tripartit entre Espanya, Marroc i Mauritània, l’abandó de l’administració espanyola i la creació de la RASD, el 1975-, el conflicte segueix enquistat. El poble sahrauí viu dividit entre els campaments de refugiats de Tindouf, al desert algerià, els territoris alliberats pel FPOLISARIO i els territoris ocupats sota administració del Marroc.
El 1991 els acords de pau van obrir l’esperança d’una resolució justa mitjançant l’aplicació del dret d’autodeterminació patrocinat per les Nacions Unides; però la negativa de la monarquia alauita a respectar i aplicar els acords i els interessos geopolítics dels països occidentals – Marroc és un aliat estratègic en la regió tant per a la Unió Europea com per als Estats Units-, han fet, fins ara, inviable la solució democràtica.
La repressió marroquí és permanent i la resistència sahrauí s’ha anat desplaçant des dels campaments i territoris alliberats de la RASD fins als territoris ocupats. Les intifades - revoltes populars-, de 1999 i 2005 i el campament de la dignitat de Gdeim Izik en 2010, amb decenes de morts i detinguts, han marcat un canvi de cicle en el conflicte. La Federació Internacional de Drets Humans estima en 1500 el nombre de militants sahrauís “desapareguts” a mans de les forces d’ocupació i les denúncies internacionals de detencions arbitràries i tortures són contínues.
En mig d’aquesta situació, entre les noves generacions de joves sahrauís s’estén l’escepticisme sobre la viabilitat d’una sortida pacífica del conflicte.
