Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El nostre 9 d’Octubre; del canvi a la ruptura
Per primera vegada, després de més de 20 anys, les valencianes i valencians podrem celebrar un 9 d’octubre sense els corruptes del PP al servei de les elits de Madrid. No és suficient, no volem virreis de cap mena.

Fins ara, el 9 d’octubre ha sigut un dia dividit entre el nacional-catolicisme de la Processó Cívica, un matí on tota la màfia de la “Comunidad” eixia a lluir-se al carrer sense dilacions, arrastrant darrere seu una escorta blavero-feixista per a protegir-se l’esquena de totes les desgràcies que provocaren (i provoquen) sense cap sentiment de culpabilitat. Ignorància comprimida hereva d’un descafeïnat i enverinat estatut del 82: el nom, l’himne i la bandera.

Les valencianes i valencians de la festa reivindicativa de la vesprada, tenim que recuperar l’acte institucional del matí. Perquè un canvi a les institucions ha d’anar lligat al i per al carrer, per al poble valencià. Els nacionalistes, que com diu Fuster voldríem deixar de ser-ho i que no tenim sinó una voluntat emancipatòria; és per això que celebrem l’inici del canvi. A més a més, ens preocupa aquesta crisi sistèmica que afecta al sud d’Europa, a la Mediterrània ja rebatejada com “mare mortum”. Aquesta economia de l’èxit d’uns pocs ha estat exportada on la gana i la mort passen cada dia.

També a casa nostra, al País Valencià, doncs les conseqüències d’aquesta crisi, la corrupció, així com de l’espoli colonial que ens practica l’estat espanyol, ens han abocat a ser una de les comunitats més pobres i endeutades de tot l’estat. Els valencians tenim recursos, talent, iniciativa i espenta per eixir d’aquest malson i construir un futur millor i més esperançador. Temps de crisis però també de canvis, ens han de servir per continuar lluitant per la ruptura i eixamplar entre el nostre poble aquesta voluntat emancipadora que en parlava l’escriptor de Sueca. Hui, més que mai, el dret a decidir va obrint-se camí a casa nostra, un camí que ens ha de portar la desitjada democràcia.

Els valencians i valencianes algun dia haurem de fer un pensament i decidir democràticament el nostre futur. Estem al tall de la partida on podem llevar l’estellador de la sèquia i deixar córrer l’aigua, així serem imparables.

Plataforma Pel Dret a Decidir, PDaD
País Valencià, 9 d’octubre de 2015.

Valora
Rànquings
  1. Resistència al Pla de Balasc contra l’especulació urbanística i la destrucció intencionada de l’espai
  2. Fa 18 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  3. La pressió veïnal força l’aturada de les obres de l’Agroparc de Gelida malgrat la desobediència d’Ametller Origen i l’Ajuntament
  4. Qui té por de Daniel Cardona?
  5. Som Poble-CUP demana la dimissió de l’alcalde de Sant Martí Vell per la seva col·laboració amb la Fundació Princesa de Girona
  6. Per molts anys Pablo Hasél!, la repressió no podrà silenciar-nos
  7. Sense les Pitiüses, els Països Catalans es buiden de sentit
  8. Mataró: exigeixen la dimissió de la regidora de Cultura
  9. UCE de Prada de Conflent: una setmana de reflexió i compromís al peu del Canigó
  10. Els independentistes canacs rebutgen l’acord de Bougival promogut per Manuel Valls
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid