Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El nostre 9 d’Octubre; del canvi a la ruptura
Per primera vegada, després de més de 20 anys, les valencianes i valencians podrem celebrar un 9 d’octubre sense els corruptes del PP al servei de les elits de Madrid. No és suficient, no volem virreis de cap mena.

Fins ara, el 9 d’octubre ha sigut un dia dividit entre el nacional-catolicisme de la Processó Cívica, un matí on tota la màfia de la “Comunidad” eixia a lluir-se al carrer sense dilacions, arrastrant darrere seu una escorta blavero-feixista per a protegir-se l’esquena de totes les desgràcies que provocaren (i provoquen) sense cap sentiment de culpabilitat. Ignorància comprimida hereva d’un descafeïnat i enverinat estatut del 82: el nom, l’himne i la bandera.

Les valencianes i valencians de la festa reivindicativa de la vesprada, tenim que recuperar l’acte institucional del matí. Perquè un canvi a les institucions ha d’anar lligat al i per al carrer, per al poble valencià. Els nacionalistes, que com diu Fuster voldríem deixar de ser-ho i que no tenim sinó una voluntat emancipatòria; és per això que celebrem l’inici del canvi. A més a més, ens preocupa aquesta crisi sistèmica que afecta al sud d’Europa, a la Mediterrània ja rebatejada com “mare mortum”. Aquesta economia de l’èxit d’uns pocs ha estat exportada on la gana i la mort passen cada dia.

També a casa nostra, al País Valencià, doncs les conseqüències d’aquesta crisi, la corrupció, així com de l’espoli colonial que ens practica l’estat espanyol, ens han abocat a ser una de les comunitats més pobres i endeutades de tot l’estat. Els valencians tenim recursos, talent, iniciativa i espenta per eixir d’aquest malson i construir un futur millor i més esperançador. Temps de crisis però també de canvis, ens han de servir per continuar lluitant per la ruptura i eixamplar entre el nostre poble aquesta voluntat emancipadora que en parlava l’escriptor de Sueca. Hui, més que mai, el dret a decidir va obrint-se camí a casa nostra, un camí que ens ha de portar la desitjada democràcia.

Els valencians i valencianes algun dia haurem de fer un pensament i decidir democràticament el nostre futur. Estem al tall de la partida on podem llevar l’estellador de la sèquia i deixar córrer l’aigua, així serem imparables.

Plataforma Pel Dret a Decidir, PDaD
País Valencià, 9 d’octubre de 2015.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid