La recordem amb emoció aquella jornada gloriosa. Aquell dia hi érem tots els bons, tots els autèntics. Hi érem sense banderes, sense odis, sense rancúnies entre nosaltres. Hi érem tots, lluitarem tots, i estiguérem junts a la mort, tots.
La defensa de Comissaria, l'assalt a la plaça de Catalunya, l’assalt a Capitania, la terrible lluita a les Drassanes. Recordo els meus llocs.
Recordo ela companys que queien al meu costat, les bales que fregaven les nostres testes, els crits dels amics i les injúries dels impotents enemics, l’alegria de la nostra força quan érem amos de la situació́. Ho recordo tot.
¿Però quants dels qui han cridat, quants dels qui han insultat, quants dels qui han dividit, quants dels qui han arribat a les prebendes, quants dels qui han fet el revolucionari, quants dels qui han presumit pistola i uniforme, quants dels qui han fet el valent portant innocents a les cendres podran recordar aquella diada gloriosa?
¿Quants dirigents de sindicals, quants dirigents d'organitzacions, quants dirigents de partits poden recordar el lloc de lluita en aquella diada gloriosa?
I potser són els qui ens han insultat de feixistes a nosaltres. N'hi ha molts d'antifeixistes perquè el feixisme va perdre. I són molts els qui ara ens insulten.
Jo invoco avui, recordant, el jove anarquista anònim quan a la Plaça de Catalunya, abans de morir, m’abraçava i m’oferia la seva pistola perquè el vengés.
Jo invoco l'amic comunista que des feia dies ens parlàvem i caigué al meu costat en la lluita a les Drassanes.
Ells no deien que el meu separatisme fos reaccionari. Les bales que els foradaren m'haurien pogut foradar a mi. Els seus ideals es compenetraren amb els meus, quan les meves mans i la meva roba quedaren plenes de sang quan em donaren el seu últim comiat.
Recordem-los, avui que fa un any només de la lluita, em meravello que un anarquistes hagin insultat i menyspreat els meus ideals i que uns comunistes els hagin desfigurat i calumniat.
Ara recordo i trec la impressió que els qui ho han fet no tenen res per a recordar d'aquells dies terribles o que la seva flaca memòria és sospitosa.
Que els morts del dinou de juliol jutgin les nostres conductes.
