Si donem un cop d'ull a la situació en què es troba el poble treballador català, veurem com a les pàgines de tots els informatius no paren d'aparèixer notícies de situacions dramàtiques com les recents d'Estampacions Sabadell, o de crisis greus que es van arrossegant mesos i mesos com les d'Olivetti, o SEAT, o La Paperera Cada dia es presenten expedients de crisi, de regulació de plantilla, suspensions de pagaments. Un de cada cinc sabadellencs està sense feina, un de cada sis vilanovins viu a l'atur, un de cada deu habitants del Bages no té un sou fix. Estem, en efecte, davant els efectes de l'ofensiva del capitalisme en crisi que, un cop esgotat el model de consumisme desenfrenat i de grans beneficis inaugurat després de la segona guerra mundial, ara pretén continuar mantenint els beneficis a base d'espolsar-se treballadors de sobre, de desmantellar rams sencers de la indústria catalana, d'escanyar-nos amb les puges de preus i les congelacions de sous.
Davant d'això la realitat ha demostrat que no valien pactes ni actituds ambigües. Les actuacions de les organitzacions sindicals majoritàries, que han actuat a base de buscar el pacte amb la patronal i d'una política estatalista, s'han saldat amb un descrèdit creixent davant la classe treballadora catalana i una incapacitat total de plantejar camins de resistència, de lluita i d'alter- nativa a la situació actual. I aquest resultat ens sembla normal si tenim en compte que aquestes organitzacions sindicals —pactistes i estatalistes, repetim-ho— no volen enfrontar-se als grans interessos econòmics, militars i polítics que sostenen l'Estat espanyol. El pactisme i l'estatalisme se'ns han revelat fatals per a la capacitat de resistència i de lluita dels treballadors catalans.
Volem dir amb això que ens sembla que ja és hora que els treballadors catalans intentem una altra via la via d'una alternativa obrera catalana, basada en l’autoorganització nacional, la unitat en l'acció diària, la coordinació en un front de resistència que defensi un programa de lluita i no de pacte. Ja és hora que el moviment obrer català planti cara a les consignes vingudes de fora, a la claudicació permanent, a la desesperança i la desmobilització que s'apodera de tots nosaltres.
Ja existeixen actualment col·lectius obrers o persones individuals que estan avançant en aquesta direcció, però són molts també els qui, creient fermament que som una nació on el poble treballador ha de ser protagonista del present i del futur, en canvi no s'han incorporat a una alternativa obrera nostra o bé es mantenen indecisos. A tots els qui els preocupi aquest tema cabdal del nostre moviment obrer —que ja va ser plantejat l'últim 11 de setembre al Fossar de les Moreres— els interessarà segurament assistir i dir la seva a la pròxima reunió de col·lectius obrers catalans que tindrà lloc el dia 23 de gener a l’AISS de Barcelona. Serà un pas més per tal de fer créixer aquest moviment de resistència obrera catalana que tant necessitem.
