Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Crida

Escrit de Rafael Campalans, corresponent a la part XI de la conferència donada al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), de l'11 de febrer de 1923, amb el títol "El socialisme i el problema de Catalunya", Editat per la Biblioteca d’Estudis Socials

25/05/2015 El fil roig

Poble de Barcelona!

Comença una època nova en la política de la nostra terra! Beneïts siguin els enemics que han donat força als nostres braços!

I en aquesta hora solemne, jo et demano, amb tota l’emoció de la meva ànima, amb tot el fervor del meu cor, que no ens deixis sols, que vinguis al costat nostres a pendre el teu lloc en les amples rengleres de l’exèrcit de la Internacional.

Penseu, homes d’esquerra, que els republicanismes inflats i lírics de l’any cinquanta, ja no poden dir res a les consciències de les noves generacions, freturoses de doctrines amb un contingut positiu; que ja no diuen res absolutament als nostres obrers, desenganyats de totes les velles polítiques.

I, als qui sou aquí i no heu nascut en terres de Catalunya, i estimeu la vostra dolça i enyoradora Galícia, la vostra gentil i florida Múrcia, la vostra suau i llangorosa Andalusía, la vostra senyorial i hospitalària Castella, la vostra forta i ardida Bascònia, el vostre franc i noble Aragó, jo us dic: «Germans nostres, ajudeu-nos amb tot l’ànima! Que solament l’exemple de la Catalunya redimida i emancipada, podrà portar l’alliberació de les vostres terres, dominades avui per la més repugnant de les polítiques, oprimides avui pel més infamant dels caciquismes, que us ha foragitat de les vostres llars i us ha arrancat dels vostres amors.

Ciutats i viles hi ha en el món que fan la seva glòria de la glòria de les velles pedres dels monuments que alçaren les gèneres pretèrites. Són les ciutats del passat, les ciutats mortes dels poetes elegíacs, les ciutats del turisme i de l’arqueologia... Barcelona, com tantes altres ciutats i viles de Catalunya, és una urbs tota abocada als dies nous. No per la majestat dels seus monuments antics, sinó per les nostres inquietuds d’avui, pels nostres amors d’avui, i per les nostres dolors d’avui, fa Barcelona la seva glòria...

Amics: Visca la República Social de Catalunya!

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org

Valora
Rànquings
  1. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. El meu pare: Josep Barrera i Nogué
  6. Habitatge o caos
  7. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  8. Les formigues de Via Menorca assenyalen el col·lapse de l'illa
  9. Solsona impulsa la primera promoció d'habitatge de Catalunya que combina el model cooperatiu amb el lloguer social
  10. La XXXIX Pujada al Port de Salau reivindicarà el Pirineu com a espai d'unió entre Catalunya i Occitània
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid