El darrer Consell Municipal, celebrat el 24 de setembre, va ser aprofitat per l’equip de govern per anunciar la reimplantació d’una part de la Universitat al centre de la vila. Tres espais es dedicaran a acollir els estudiants, amb la creació d’un nou edifici a prop de la Mediateca, la recuperació de l’antic convent Sant Salvador i la simbòlica Antiga Universitat de Perpinyà. Simbòlica i en consonància amb el nou eix de comunicació de la UPVD (Universitat de Perpinyà Via Domitia). La ciutat rossellonesa va ser una de les primeres d'Europa a tenir una universitat, el 1344, i la segona de Catalunya, només rere Lleida, segons un article de Gautier Sabrià publicat a la Directa
El retorn de la universitat al centre de la ciutat ha tingut un cost de 10 milions d'euros, i s'hi esperen 500 estudiants, dels 10.000 en total que té la UPVD. La presència estudiantil al centre s’inscriu en una lògica de dinamització de la zona, ja que els tres edificis es troben en la part històrica de la vila, al barri de Sant Jaume. Dinamitzar, però també canviar la imatge d’uns dels barris més populars de Perpinyà. El projecte preveu també la creació d’allotjaments estudiantils al barri, punt sobre el qual l’equip de govern va ser molt opac.
Oficialment, es parla de “mixticitat social i cultural” pel barri -conegut per la seva gran comunitat gitana-, però és difícil no fer el lligam amb els diversos intents de l’Ajuntament de recuperar aquesta zona “històrica” -el batlle, Jean Marc Pujol, vol canviar l’estatut històric del barri per poder fer-hi obres, com ja va fer per Sant Mateu- i desplaçar-ne la població cap a la perifèria. La situació socioeconòmica d’aquest espai és desastrosa: habitatge molt precari -al gener s'hi va esfondrar un edifici sencer-, molts edificis buits -18,5% al 2012, segons l’Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmiques (INSEE)-, i amb un nivell d’atur molt elevat, fins al punt que el 2012 el 42,7% de la població vivia amb ajudes per a les desocupades.
Àrea estigmatitzada
“El programa de lluita contra l’habitatge insalubre ha dotat la municipalitat d’un control creixent sobre aquest barri on té més facilitat intervenir. La reconquesta del centre antic és conegut de tots, ara caldrà saber si passa per una gentrificació forçada assimilat a la revitalització del centre antic. [...] Es posarà la població estudiantil a profit per una evacuació progressiva de les famílies beneficiàries de prestacions socials, via un augment immobiliari. Els lloguers pujaran regularment i els propietaris més modestos hauran de vendre” analitza un professor de la UPVD. Queda clar que rere l'operació hi ha un desig d’accelerar la gentrificació d’un barri tant estigmatitzat per la gent del Nord, sense precisar si els allotjaments estudiantils es crearan en els edificis buits o si l’ajuntament continuarà amb la política comprar-hi cases per substituir la població actual.
Durant la campanya per a les eleccions municipals, celebrades a l'abril, l’actual batlle ja havia parlat de traslladar una facultat al centre, al costat del Palau de Justícia. Per qüestió de coherència, s’havia triat la facultat de Dret. Més enllà de la coherència, cal notar que els dos espais, Sant Jaume i Palau de Justícia. no són del tot similars. Si l’un és en un barri popular ben conegut de la vila, l’altre està molt més “ben situat”. Al costat de la plaça Aragó, a dos passos del Voral Vauban, una particularitat d’aquesta part del centre és el nombre de restaurants i botigues.
Adaptar les zones als perfils dels estudiants? Un alumne exposa que “quan ens hem instal·lat a Perpinyà, i com molts estudiants hem triat el barri del Moli de Vent. Caminant, estic a dos minuts del campus, puc tornar dinar a casa. Ara bé, si hem d’agafar un abonament d’autobús o fins i tot el cotxe, i dinar al centre, canvia totalment el nostre pressupost!”.
Perjudicis pels estudiants
Si ara ens posicionem amb el punt de mira d’un estudiant, aquests canvis deixen veure uns punts negatius. Contràriament a l’actual campus, en aquest projecte no s’ha parlat de la creació d’una cantina -quan es pot menjar al Restaurant Universitari per menys de 4 euros-, o de les problemàtiques lligades al transport. A Sant Jaume només hi passa un minibús, perquè els carrers estrets no permeten deixar passar un bus tradicional, i no es pot aparcar tant fàcilment com en l’actual campus.
L’equip de govern proposa dues alternatives, un autobús entre els dos pols universitaris o la possibilitat de deixar el cotxe pagant a l'aparcament de la plaça República. En definitiva, una dinamització que tindrà un preu per a la vida del barri i pels estudiants mateixos. Les petites botigues del carrer Llúcia o el mercat de Cassanyes, claus de la vida del barri, d’aquí poc potser deixaran la plaça a un consum estudiantil tòpic. “Ens hauríem pogut felicitar d’una iniciativa que hauria pogut renovar la imatge del barri i millorar-ne la qualitat de vida, però l’absència de concertació amb els habitants del barri només ens invita a formular critiques sobre una política urbana de la vila clarament desproveït de coherència econòmica i social”, conclou el mateix professor.
Que l’ajuntament decideixi declarar que tornarien estudiants al centre després de segles -l’Antiga Universitat deixa de funcionar al 1794-, no fa somriure tothom. Al final de l’estiu, la municipalitat de Perpinyà anunciava el tancament de l’Alta Escola d’Art (HEART), situada al centre de la ciutat, per falta de fons. Ja fa un mes que estudiants, professors i habitants es mobilitzen per salvar l’HEART. “Cal fer pagar als perpinyanencs un milió per a deu estudiants?” va demanar el batlle Joan-Marc Pujol durant el Consell Municipal. Actualment, un estudiant a l’HEART costa 11.000 euros a l’Ajuntament, contra els 20.000 d'un dels nous Sant Jaume.
