Les paraules que donen lloc al titular d'aquest text són de la Mona Ahmad al-Shawa, la coordinadora de la Unitat de Drets de la Dona al Centre Palestí per als Drets Humans (PCHR en les seves sigles en anglès), mare i habitant de la Franja de Gaza.
Fins avui, dimecres 23 de juliol, hi ha més de 600 palestines mortes per l’ofensiva israeliana anomenada Marge Protector, de les quals almenys 443 eren civils. Segons les dades de l'Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA), més de 3.500 persones han resultat ferides i 117.000 han estat desplaçades i allotjades en 80 escoles de la UNRWA.
"Com a mare, jo no sé què dir als meus fills quan em pregunten si estem en un lloc segur, no hi ha cap lloc segur a Gaza ara mateix", explica Mona amb la veu trencada. La seva preocupació està més que justificada, ja que en els dos últims dies, Israel ha matat a una mitjana d'un nen cada hora, segons l'OCHA. A més d'aquesta estadística horrible, cal recordar que la franja de Gaza, que es troba sota un bloqueig il·legal imposat per Israel des de fa més de set anys, és una de les zones més poblades del món: els seus 360 Km. quadrats alberguen al voltant d'1,5 milions de palestines, de les quals 1,1 milions són refugiades.
Literalment no hi ha un lloc segur on anar a Gaza: els hospitals són objectiu dels bombardejos, les escoles de l’ ACNUR estan sobrecarregades... les persones es reuneixen amb les seves famílies a les cases, fora dels hospitals i fins i tot als carrers. Israel està atacant cases i zones residencials a la recerca de suposats militants de Hamàs. Fins ara, Israel ha destruït 530 habitatges, incloent-hi molts edificis de diversos pisos, causant víctimes civils i el desplaçament de les supervivents. En l'últim parell de dies, l'exèrcit israelià ha matat a més de 120 civils i gairebé esborrat a cinc famílies, 36 éssers humans, la majoria d'ells nens i nenes.
"La part més indignant és el silenci de la comunitat internacional. Saben que Israel està cometent crims de guerra i no estan fent res, ja va passar durant l'operació Plom Fos, i passarà ara de nou, no hi ha justícia per als palestins. Per a què tots aquests documents? Per a què tots aquests informes? Què va passar amb l'informe Goldstone? Sentim el suport de tot el món a partir de les persones, la societat civil, i això ens ajuda i ens dóna força per seguir resistint, però el silenci dels governs ens està matant".
La resposta donada per la comunitat internacional, principalment per part de la UE i els EUA a la massacre que Israel està cometent a Gaza és vergonyosa i insultant segons la Mona. Ahir, la UE va emetre una declaració condemnant enèrgicament el llançament indiscriminat de coets per part de Hamàs a Israel, qualificant-los com actes criminals i injustificables i reafirmant el dret d'Israel a l'autodefensa. Sembla que han oblidat que no hi ha una guerra aquí, no hi ha bàndols iguals, no hi ha dos exèrcits enfrontats. Hi ha una força d'ocupació, bombardejos i massacres a un poble ocupat que, insisteixo, ha estat vivint sota un bloqueig il·legal durant més de set anys. I no, Israel no té dret a la legítima defensa segons el dret internacional. Citant Noura Erakat, de Jaddaliyya, "un estat no pot exercir simultàniament el control del territori que ocupa i atacar militarment aquest territori amb la justificació de què és 'estranger' i que planteja una amenaça a la seguretat nacional exògena". Sembla que la UE podria necessitar nous assessors legals.
Mentre la UE i els EUA segueixen reforçant Israel, una parlamentària israeliana, Ayelet Shake, va declarar sobre els palestins: "tots ells són els nostres enemics i la seva sang ha d'estar a les nostres mans. Això també s'aplica a les mares dels terroristes morts " i el Dr. Mordechai Kedar, acadèmic israelià de literatura àrab i professor a la Universitat de Bar-Ilan, va declarar que violar les esposes i mares de combatents palestins dissuadiria d'atacs.
La Resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides UNSCR 1820 afirma que la violació i altres formes de violència sexual poden constituir crims de guerra, crims de lesa humanitat o un acte constitutiu respecte al genocidi. La sanció específica per l'estat ha de ser imposar mesures "selectives i graduals" contra les faccions en guerra que van cometre violació i altres formes de violència contra les dones i les nenes.
Així doncs, per tal d'entendre’ns, els acadèmics i parlamentaris israelians estan incitant obertament a cometre actes que podrien ser considerats com a crims de guerra i la resposta de l'ONU, la UE i EUA és la reiteració del suport a Israel d'acord ambl seu suposat dret a l'autodefensa?
Com creuen que la Mona se sent quan llegeix aquests comentaris? Com pretenen que ella segueixi confiant en la comunitat internacional i els seus acords de pau esbiaixats i d'alto el foc? Com?
Aquesta matança ha de parar. La comunitat internacional s’ha de treure la bena dels ulls i començar a ser coherents i compatibles amb els drets humans i el dret internacional. Han de deixar de jugar al voltant dels seus interessos econòmics i polítics i complir amb la seva responsabilitat de protegir en virtut del DIH.
Prou de massacres, prou ocupació i bloqueig. El silenci és complicitat. A la Mona, i a totes les dones palestines valentes. El seu compromís pels drets humans, la igualtat i la justícia són notables i un exemple de dignitat i humanitat per a tots nosaltres. Gràcies per seguir ensenyant-nos vida a la resta del món cada dia.
A la Mona, i a totes les dones palestines valentes. El seu compromís pels drets humans, la igualtat i la justícia són notables i un exemple de dignitat i humanitat per a tots nosaltres. Gràcies per seguir ensenyant-nos vida a la resta del món cada dia.
