Sota el lema “Ni pactes ni reformes. Superem l’Europa del Capital”, més d'un miler de persones s'han manifestat aquest dijous pels carrers de Tarragona per "combatre el capitalisme i el reformisme que l’empara". Durant el recorregut s’han enganxat alguns paperògrafs, un dels quals llegia “No estem sortint de la crisi, ens estem adaptant a la pobresa” i s’han sentit nombrosos càntics per construir un contrapoder popular anticapitalista. De manera anecdòtica, també s’han llençat pedres a algunes seus bancàries, assenyalant els principals culpables de la crisi, segons informa Pobleviu.Cat.
Darrera de la pancarta de l'encapçalament, s'han pogut veure altres de diverses organitzacions i moviments populars com de la CGT, l’Esquerra Independentista, els dos Ateneus Llibertaris del Camp i Amigos del Che, CNT-AIT, Reconstrucció Comunista, Front Revolucionari dels Països Catalans, PSAN, Assemblea d’aturades de Reus, Plataforma Iniciativa Animalista, PAH, JCPC i PCPC.
Un cop la marxa ha arribat a la plaça de la Font, pancartes i manifestants s’han trobat amb què l’Ajuntament no havia instal·lat la tarima demanada, però sí que havia permès les terrasses de bars i restaurants. Per aquest motiu, la pancarta inicial ha hagut d’esperar al bell mig de la plaça fins que s’han retirat algunes taules i cadires, per a què la multitud pogués accedir tan a prop com fos possible de la façana de l’edifici consistorial.
Ja als parlaments, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, que ha participat també en la concentració del matí de CCOO i UGT, ha començat encoratjant a la desobediència i l’organització de les treballadores. També Arran, CGT i COS han parlat de la lluita de la classe obrera, el paper de la Unió Europea i del pactisme dels sindicats majoritaris, alhora que han recordat exemples de constància i lluita com la vaga de Panrico, amb més de 200 dies al peu del canó. En resum, l’esquerra anticapitalista del Camp ha fet un cop a la taula per deixar clar un discurs però també un mètode de lluita: autogestionari, assembleari i amb objectius difícils d’assumir per a l’esquerra institucional.
