Ara fa 30 anys, l'1 de febrer de 1984, els alcaldes dels municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, signaren una Declaració on es comprometien a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanaven al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja dins l'Estatut d'Autonomia de l'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, i també una llei de normalització lingüística de les llengües parlades a la regió autònoma espanyola de l’Aragó. Una de les primeres conseqüències d’aquesta declaració fou l’ensenyament del català en algunes localitats de la Franja a partir de la dècada dels 80.
Aquesta reivindicació s’ha vist enterbolida recentment per la confusió creada de resultes de la denominació de LAPAO "lengua aragonesa propia del área oriental" que les Corts de l’Aragó han donat, d’ençà del mes de maig de 2013, a la llengua catalana parlada en aquest territori autonòmic de l’Estat espanyol, dins el text de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Les preses de posició de la Declaració de Mequinensa cobren, doncs, en el moment actual una nova vigència, per la claredat de les seves posicions lingüístiques fonamentals.
Renovació del Compromís de Mequinensa
En aquesta línia, cal recordar que el passat mes de juny, una trentena de batlles de la Franja de Ponent, lingüístes i experts, a més dels representants de tres consells comarcals, van renovar el compromís de la Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja També van decidir d'actuar davant la Justícia i la Unió Europea contra la nova Llei de Llengües de l'Aragó, que denomina com a LAPAO.
