El passat divendres 17 de gener la CUP-AE va organitzar al Parlament una jornada de treball en format d’assemblea oberta amb l’objectiu d’intercanviar opinions sobre la proposta d’articulat del Projecte de Llei d’Accessibilitat i així formular possibles esmenes. En aquesta jornada hi van participar diverses entitats vinculades a les lluites que defensen els drets de les persones amb diversitat funcional.
La CUP-AE considera que la llei ha de contribuir a consolidar els drets socials, laborals i de ciutadania de les persones amb diversitat funcional. Per tal que aquests principis siguin efectius, s’han de garantir els suports personals i/o tècnics imprescindibles pel desenvolupament quotidià a totes les persones que ho necessitin i quan ho necessitin. De la mateixa manera, s’ha de garantir l’exercici dels drets d’aquestes persones amb independència del municipi on es visqui, evitant el desequilibri territorial (Barcelona vs altres municipis de Catalunya).
Des de la nostra perspectiva, les definicions mèdiques que estableix la llei contribueixen en si mateixes a un acte de discriminació ja que continuen traçant una línia divisòria entre ciutadania de primera i ciutadania de segona. Per tant, entenem que el concepte a incloure dins la llei hauria de ser “diversitat funcional” sent un concepte més coherent amb la realitat funcional de la ciutadania.
Un dels aspectes clau que hauria de contenir la llei és que s’apostés per l’escola inclusiva, la formació social i la formació educativa amb l’objectiu de canviar els paradigmes i els patrons de comportaments socials i polítics. No hi haurà alliberament de les persones amb diversitat funcional fins que no desapareguin aquells valors socials, que lluny de normalitzar-la potencien la seva estigmatització.
A més, la formació apunta com a irrenunciable que la llei obligui que els nous habitatges construïts siguin accessibles. Tanmateix posem en dubte l’efectivitat d’aquesta llei per diversos motius.
Per tant, des de la CUP-AE presentarà esmenes a l’articulat per intentar esmenar totes les deficiències que el projecte de llei conté a fi de millorar-la i tenir una llei real, efectiva i amb assignació pressupostària. L’aplicació d’aquesta llei no s’ha de basar en l’àmbit dels sentiments, sinó en l’exercici dels drets de les persones amb diversitat funcional i en la responsabilitat política dels i les governants per tal de garantir-los.
