Avui s'ha fet pública la sentència del jutge Josep Maria Miquel Porres (la llengua mai no menteix) que absol el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa dels cops de porra contra David Fernàndez en el desallotjament de la plaça de Catalunya durant la revolta indignada. Es tracta d'un cas més d'impunitat, impunitat de l'únic policia que va poder ser denunciat entre la colla que va provocar fins a 120 ferits i que van deixar algunes de les imatges més dantesques de violència contra les persones vistes als Països Catalans des que van dir que Franco havia mort. El jutge diu que els cops (23 exactament) els va pegar Arasa però li aplica eximent de "compliment d'ordres". Per tant, cap a casa i a tornar-hi que no ha estat res. Els 57 querellants colpejats, però, no pararan fins que es faci justícia, perquè tot aixo és evident que no ho és.
El missatge d'aquesta sentència és clar: ja ho sabeu, policies a qui us agrada rebentar el cap o qualsevol altra part del cos de qui sigui: si us diuen que pegueu, podeu fer-ho fort que no passa res. Bé, potser sí, potser us donen una medalla aquells que diuen que volen tenir "estructures d'Estat" mentre desmunten radiotelevisions públiques, hospitals de totes i tots i escoles democràtiques. Si no mateu no passarà res i si ho feu ja sortirà algun tertulià o columnista llepa defensant-vos perquè "Espanya ataca la nostra policia".
L'Arasa va poder ser acusat gràcies a una tasca d'investigació periodística que ara estarà completament prohibida si s'aprova la nova Llei de control social per part de l'”Espanya una” del PP en el Govern de l'Estat (i segurament amb el vot dels de l'”Estat propi” seu, C. i U). Una llei de control social que anomenen de Seguretat Ciutadana (quant de cinisme lingüístic!). Si aquesta llei s'aplica, denunciar a qui ens pegui seguint ordres serà impossible perquè fer una foto a qui et rebenti el cap o dir-li el nom del porc costarà entre 30.000 i 600.000 euros. Fantàstic!
Sense cap mena de dubte, el context de crisi-colp d'estat, d'assalt dels mercats als béns comuns i d'empobriment constant de la majoria social necessita una violència constant contra les persones que protesten per la despossessió, una violència que sigui exemplar i que asseguri el manteniment del desordre i la seva ampliació. Però fins i tot en això hi ha límits i la impunitat i la protecció dels violents amb placa amb lleis com aquesta i altres ens situa en un espai fora de la democràcia.
Quan la impunitat de les porres substitueix la democràcia, quan els culpables mai no tenen culpa i els violents amb placa sempre poden dir que els ho havien manat, sortir al carrer a defensar les llibertats públiques de totes i tots que encara tenim és una obligació, sense cap mena de dubte. Tenim massa precedents històrics que ens hi obliguen i massa memòria per no saber què passa quan la por es converteix en l'única guia de la societat. I tenim l'exemple de l'Argentina, on l'"obediència deguda" va arribar un dia que es va posar en dubte, va desaparèixer i els criminals van ser jutjats...
