Un dels drets socials més preuats és el dret a l'habitatge. I aquest dret ha estat trepitjat i copejat pel sistema capitalista, que l'ha convertit en un valor de canvi. Així, al llarg dels anys 80 i 90 es va deixar campar lliurement a especuladors, constructors, banquers i promotors immobiliaris amb el suport incondicional d'ajuntaments i governs estatals i autonòmics, i aquest fou el cop de gràcia al dret a l'habitatge, que va passar de ser un dret a ser un luxe. La primera dècada del segle XXI ha estat l'escenari de l'explosió immobiliària i de retruc del definitiu final del dret a l'habitatge.
I el #BlocSalt sintentitza i simbolitza tota la història dels darrers 20 anys. Les requalificacions i l'urbanisme irresponsable i especulatiu, la cultura de la cobdícia desfermada pels bancs i caixes, la destrucció de drets socials... El #BlocSalt ha esdevingut un símbol de la mà de la PAH, que ha demostrat que l'habitatge és un dret i no un privilegi. També ho va deixar clar el Tribunal d'Estrasburg, que va donar una lliçó i va aturar a última hora el desallotjament que hi havia previst. Va ser una pròrroga, però, que no va deixar prou temps perquè les autoritats locals treballessin per trobar una solució, que certament només ha arribat parcialment.
Avui, les famílies que han ocupat el bloc i l'han convertit en símbol volen preservar la seva dignitat, i defensen els seus drets. Crec que és just, i per això tant els meus companys de la CUP com jo mateix els hem donat suport i resistirem amb ells el possible desallotjament. Alhora, instem la Generalitat a trobar una solució i un reallotjament correcte i amb garanties per totes les famílies, que no ho oblidem, són gent sense ingressos i molt vulnerables. Més enllà de diferències estratègiques crec que ara cal fer costat a les famílies que han resistit durant tants de mesos. Estar al cantó dels més febles, dels més vulnerables, és la nostra obligació. Ells ens han donat una lliçó de dignitat, de coratge i fermesa i fins i tot d'amor. Nosaltres estarem al seu cantó.
