El primer Dia Nacional de Gibraltar fou el 10 de setembre de 1992 per commemorar el 25è aniversari del referèndum de 1967 i els seus resultats (només 44 gibraltarenys van votar a favor de ser espanyols). El primer Dia Nacional va tenir tant èxit que l'allau de persones que espontàniament es va presentar a l'acte no van cabre a la plaça John Mackintosh.
Fa uns anys el govern gibraltareny va declarar el 10 de setembre com un dia festiu i actualment la diada es basa en reivindicar el dret a l'autodeterminació (que els gibraltarenys han estat demanant a les Nacions Unides des de 1963).
La presència d'estelades a Gibraltar no és un fet estrany potser perquè els catalans va tenir un paper important en la creació d'aquesta petita nació de l'Estret. El Príncep Austríac Jordi de Darmstadt amb l'estol de l'Almirall Rooke de 30 vaixells britànics i 18 holandesos amb (segons la font) de 1.200 a 3500 soldats d'infanteria anglesos, marxen el 31 de maig embarcant prop de 300 miquelets; majoritàriament Vigatans.
L'1 d'agost arriben a Gibraltar que es va conquerir el dia 4 amb l'ajuda dels 300 miquelets catalans i el comandant valencià Joan Baptista Basset. A Gibraltar hi ha una badia (i un petit poble) anomenada Catalan Bay en record de les tropes catalanes que varen permetre la primera ocupació d'aquest petit territori de la Península Ibèrica, ocupació que va ser confirmada el 13 de juliol de 1713 amb la signatura del Tractat d'Utrecht.
