Unes cent persones van assistir ahir a Valls al debat sobre la creació de poder popular a través dels moviments social, que va comptar amb la participació del diputat dela CUP-AE, Quim Arrufat; de l'anarco-sindicalista i activista social i militant de la CUP, Jordi Martí i Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Quim Arrufat va explicar que amb el traspàs de poder dels estats cap al món econòmic-financer fa que els partits i sindicats siguin cada com menys eficaços i els moviment socials s'adaptin millor a les noves necessitats de les reivindicacions socials, com la Plataforma d'Afectats contra les Hipoteques, que interpel·la directament els bancs i no el poder polític.
Arrufat va denunciar la subordinació del poder polític als interessos financers: “el sistema financer ha conquerit l'estat i ens fot el pèl a nosaltres", posant com exemple la contractació per part del govern de CiU de les grans consultores internacionals per a dissenyar les retallades, empreses a les quals treballen anteriors consellers o alts càrrecs del partit; “no hi ha poder públic, ni tenim sobirania ni tenim poder democràtic". En referència al procés sobiranista, Arrufat va denunciar que vingui “amb les cartes marcades”, va reclamar un procés constituent per a decidir com ha de ser el nou estat i va alertar que "si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del q ja tenim".
Jordi Martí Font va destacar la importància del punt de vista “mutualista” dels moviments socials i la importància de la seva independència respecte els interessos de l'estat i el món econòmic, com també el fet que els moviments socials són imprescindibles per a què el nou estat incorpori reclamacions socials majoritàries. En aquest sentit, va criticar el discurs de “primer la independència i després ja veurem”, perquè a banda d'anular les reivindicacions legítimes populars, és un argument totalment partidista i favorable a l'estat actual de les coses.
Susanna Abella va explicar el llarg recorregut d'aquest moviment, que comença amb reivindicacions anteriors al 2000 com l'oposició al “mini-trasvassament” al Camp, i després d'aconseguir l'aturada del Plan Hidrológico Nacional ha continuat actiu i alerta a noves amenaces. Abella va destacar la importància de la independència de la PDE respecte als partits, que ha aconseguit condicionar fins que majoritàriament han assumit qüestions com el cabal ecologic. També va aprofitar per denunciar el nou Pla de Conca, que compromet el 80% del cabal de l'Ebre.
El públic va introduïr al debat qüestions com el Procés Constituent de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres o l'efectivitat dels moviments socials.
