La premsa de Madrid no és gaire millor i fins i tot un diari bolcat en la informació internacional com El País es limita a publicar el teletip d’EFE que en el moment de tancar aquesta edició no ha estat actualitzat i ha deixat el nombre de víctimes congelat a les 110.
Mèdia.cat ja va publicar recentment una anàlisi sobre la diferent cobertura –tan quantitativa com qualitativa, d’empatia amb les víctimes- que rebien els successos violents segons la part del món on passaven. Aquest cop, a més, hi ha altres elements que fan més sagnant aquesta manca d’interès. Un és que l’incident no passa a una zona de conflicte, on els morts passen més desapercebuts per l’efecte reiteració, sinó que és un incident extraordinari, inesperat, amb una gran quantitat de víctimes, imatges espectaculars –que sempre incrementa l’atenció mediàtica- i amb una clara connexió amb empreses catalanes.
Això enllaça amb la segona crítica a aquesta cobertura: el silenciament quasi absolut de la presència de Mango entre les empreses tèxtils que treballaven a la fàbrica esfondrada. Cap dels mitjans dels Països Catalans que ha tret la notícia ha nombrat el nom d’una de les companyies més grans al país. Tot i que el teletip d’Europa Press ho assenyalava ni que fos de passada, la majoria de diaris han optat per la versió d’EFE que no ho fa. L’únic gran diari que inclou el nom de l’empresa al titular -el que periodísticament és recomanable pel factor proximitat- és El Mundo. El portal de notícies de RTVE, per la seva banda, va incloure la firma catalana en una segona versió de la notícia –la primera no posava noms- per treure-la en l’actual, que en canvi destaca la britànica Primark. L’explicació d’aquest canvi és que tant Mango com Benetton han negat tenir tractes amb els tallers afectats, pel que la seva versió es considera prou vàlida com per oblidar que van trobar-se etiquetes d’aquestes marques entre les runes.
Qui explica una versió més desenvolupada dels fets és El Confidencial. Al seu article un portaveu de Mango justifica aquesta troballa perquè “s’havien demanat mostres de productes a fabricants que tenien allí les seves oficines”. El diari recorda, però, que aquesta va ser la mateixa explicació que Inditex va donar quan van trobar-se etiquetes de les seves marques entre les runes d’una fàbrica incendiada també a Bangla Desh en la que van morir set persones. A pesar de mantenir que no hi tenia cap relació l’empresa gallega va acceptar indemnitzar les famílies dels morts.
Però el silenciament dels noms d’empreses d’arreu de l’Estat vinculades a les males condicions laborals bengalines va fins i tot més enllà. El teletip d’EFE –el més reproduït- recorda que “Aquesta nova tragèdia que colpeja la indústria tèxtil bangladeshiana es produeix cinc mesos després d’un incendi en una fàbrica que va causar 111 morts, que manufacturava productes per a la companyia estatunidenca Walmart”. La implicació d’El Corte Inglés, que fins i tot va comprometre’s a indemnitzar-ne les víctimes, en els fets no va ser citada, ni llavors ni ara, en pràcticament cap mitjà.
Uns oblits que no és donen, en canvi, quan les notícies són positives per aquestes mateixes empreses.
Actualització: Després de publicar l’anàlisi, Vilaweb ha publicat aquest reportatge molt complert en portada.
