En el marc d'aquesta visita, el portaveu d'Herrira, Jon Garay, participarà a les 19h en una taula rodona a l'auditori del CIEMEN, al carrer Rocafort 242, sota el lema "Els drets humans, la pau i la resolució del conflicte a Euskal Herria. Situació actual i perspectives de futur". A l'acte també hi participaran August Gil Matamala com a membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona i Gabriela Serra de la Plataforma Pau i Democràcia. La presentació anirà a càrrec de Carles Riera del CIEMEN.
La delegació formada també pel responsable de comunicació, Sergio Labayen, i el responsable de l'àrea internacional, Óscar Sánchez, es reuniran aquesta setmana amb la majoria de partits amb representació al Parlament de Catalunya per traslladar les seves reivindicacions entorn de "la situació actual dels presoners polítics del País Basc en l'actual marc de procés de pau". També celebraran trobades amb organitzacions i institucions que treballen l'àmbit de la pau i els drets humans.
Cal recordar que, el passat 7 de gener, la Plataforma Democràcia i Pau va donar a conèixer a l'opinió pública un manifest "que va comptar amb el suport d'un ampli ventall de personalitats del món de la política, la societat civil i la cultura catalanes".
En el manifest es demanava la fi de la vulneració dels drets humans dels presoners bascos, de les mesures d'excepció que se'ls aplica i es feia una crida a participar en la manifestació que convocava Herrira, sota el lema "Drets Humans. Resolució. Pau. Presoneres i presoners bascos al País Basc", el passat 12 de gener a Bilbo, una marxa que va comptar amb l'assistència de més de 100.000 persones.
En les últimes setmanes, ha assenyalat Herrira, "aquest ha estat també el missatge que ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans i a la comunitat internacional des dels carrers del País Basc contra la doctrina 197/2006". "Són incomptables les mobilitzacions en els últims mesos denunciant que el govern del Partit Popular utilitza la vulneració dels drets humans amb l'objectiu polític de bloquejar el procés de resolució del conflicte", ha destacat.
No obstant això, ha denunciat que, "malgrat les demandes majoritàries de la societat basca", el govern espanyol "no ha fet cap gest en el sentit de traslladar als presoners en els centres penitenciaris més propers als seus domicilis o de deixar en llibertat a els qui pateixen malalties greus".
