El passat 2 d'abril, l'independentista Marc Belzunces va possar una demanda davant Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg on planteja la violació del Conveni Europeu de Drets Humans per denegació de l’accés a la segona instància penal pel fet d’haver-se interposat un Recurs de Cassació en llengua catalana.
La demanda exposa tota la normativa aplicable al cas, en relació al dret a interposar un Recurs de Cassació en llengua catalana, en especial: a) Article 33.5 de l’Estatut d’Autonomia (declarat constitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny); b) Article 231.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial; i c) Article 9 de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries de 1992, ratificada per Espanya el 2001. L’exigència que ha imposat la Sala Penal del TS és totalment arbitrària i discrecional, i respon a motivacions polítiques o ideològiques.
Roda de premsa
Per explixar-ho, s'ha convocat una roda de premsa per demà al migdia al Col·legi de Periodistes de Barcelona. L'acte serà presentat per Salvador Alsius i comptarà amb la participació d'August Gil Matamala, de l'Assemblea Catalana per a la Defensa dels Drets Humans; Agustí Carles, president de l'Assemblea de Juristes per la Llengua Pròpia; Marta Clapés, advocada del cas; i Marc Belzunces, geòleg i investigador.
El Suprem ni va admetre el recurs en llengua catalana
Tot just fa un any, el Tribunal Suprem espanyol va fer públic que no admitia el recurs que l'independentista Marc Belzunces va presentar en relació a la sentència de l'Audiència de Barcelona que el condemnava a 14 dies de presó i 540 euros de multa per un "delicte electoral."
Belzunces es va negar a participar en una mesa durant les eleccions espanyoles del 2008, al·legant que com a independentista català no podia participar-hi segons les seves conviccions.
Després del processament per haver-se declarat objector electoral va presentar un recurs al Suprem, que no l'ha acceptat al·legant "un defecte de forma" perquè era escrit en català.
En el seu moment Belzunces va criticar la discriminació lingüística en aquet procés i el fet que s'hagin vulnerat els drets que recullen la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, ratificada fa dotze anys per l'estat espanyol.
