Durant els darrers anys la privatització dels habitatges destinats a militars espanyols i les seves famílies a meitat de preu i en unes condicions privilegiades va beneficiar oficials a la reserva i alts responsables militars com el general Juan Antonio Chicharro, conegut recentment per les seves declaracions de signe colpista i amenaçadores adreçades a Catalunya i el procés independentista.
Aquesta informació sobre la bombolla castrense i el negoci especulatiu dels militars espanyols amb béns públics la recull el digital cuartopoder.es, a l'article "Viejos militares que amenzan a Cataluña se lucraron con las viviendas del Ejército."
La privatització de les cases familiars dels militars espanyols va ser una de les majors operacions immobiliàries de la primera dècada del segle XXI. El plantejament de l'aleshores ministre Frederico Trillo va consistir a lliurar els immobles i locals als seus inquilins militars per sufragar la construcció de residències a les bases i aportar ajudes per habitatge als militars sotmesos a la llei de mobilitat. Unes maniobres envoltades de polèmica des del 2001. Per mitjà de successius decrets -l'últim decret de novembre de 2003- es van lliurar les cases en propietat als militars en la reserva, les seves parelles i altres familiars al 50% del valor de mercat i amb crèdits subvencionats a interès no superior a l'1%.
Segons l'article de cuartopoder.es "la venda d'habitatges va seguir a bon ritme durant els mandats de José Bono (ministre de Defensa del PSOE) -que va dignificar el sou als militars-i José Antonio Alonso com a ministres de Defensa de Zapatero. Cal tenir en compte que el parc d'habitatges militars sense interès per a la defensa es va xifrar en 37.000 al començament del procés. El 2006, Defensa va ingressar 1.460 milions d'euros per vendes de cases, locals i terrenys."
Tanmateix, amb la punxada de la bombolla immobiliària i l'estancament dels preus, el que va començar com un privilegi casernari i habitual a les famílies dels suboficials i militars de l'escala bàsica es va transformar en un bon negoci per als oficials a la reserva amb immobles en les zones més cotitzades de les grans ciutats. Un negoci amb el qual es van lucrar els responsables militars que invoquen patriotisme i reclamen salvatjades com l'ocupació de Catalunya.
