Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Fora militars de Collserola
Una quarantena de col·lectius lliuraran el manifest "Fora militars de Collserola" al Consorci del Parc

El text ha rebut nombroses adhesions de col·lectius que reclamen la fi dels entrenaments militars

23/11/2011 Drets i Llibertats
Aquest diumenge el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) lliurarà el manifest "Fora militars de Collserola" al Consorci del Parc de Collserola. Dissabte es farà difusió de la convocatòria en el marc de la Festa de la Tardor de Sant Cugat del Vallès.

El manifest "Fora Militars de Collserola", impulsat pel Col.lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), ha rebut, hores d'ara, nombroses adhesions col·lectives i dues de persones destacades que han treballat des del pacifisme, Pepe Beunza, i la cultura de pau, Vicenç Fisas.

A més, tres ajuntaments, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei i Cerdanyola del Vallès, han votat mocions demanant la fi de l'ús militar del Parc Natural de Collserola, encara que el CASC lamenta que algun d'aquests municipis, com és el cas de Sant Cugat, ha mutilat tot el discurs antimilitarista que el manifest conté. També hi ha un grup de Facebook que denuncia el fet, titulat Prou militars a Collserola.

Una pràctica il·legal però consentida

De fet, des fa anys els militars espanyols realitzen aquests exercicis als boscos de Collserola, una pràctica il·legal però consentida pels governs locals i autonòmic.

Segons han informat alguns mitjans a partir de les declaracions de l'Ajuntament de Barcelona sobre aquests fets, el Consorci del Parc de Collserola facilita el permís als militars per poder fer ús d’aquest espai públic. En teoria les dotacions militars tenen algunes zones vetades i no poden entrenar als espais protegits del parc (fet que no compleixen) ni tampoc no poden fer marxes a prop d’escoles o espais amb menors (una altra limitació que els militars vulneren, ja que exhibeixen armes i mostren actituds violentes davant la concurrència dels vianants i ciclistes al parc). 

Els militars armats que sovintegen per Collserola corresponen al Regiment de Muntanya de la caserna del Bruc, i des fa anys realitzen "missions" de pràctiques prop d'Esplugues, Sant Pere Màrtir i els boscos de Collserola. Molt sovint aquests soldats desfilen en marxa ràpida per la mateixa Diagonal de Barcelona.

El grup de Facebook denuncia que "militars del Bruc fan operacions per Collserola i per altres espais del voltant de Barcelona. Volem anar a passejar sense metralletes apuntant. Prou militars a l'espai públic i als nostros boscos".

Diversos mitjans de comunicació publicaven a finals de setembre la notícia que un grup d'una cinquantena de militars espanyol feien pràctiques al Parc de Collserola. Aquestes "missions" militars van sorprendre alguns veïns del parc, entre els quals alguns ciclistes (que van realitzar fotos del fet i ho van denunciar públicament). Aleshores, l' Ajuntament de Barcelona va declarar que era habitual que aquests soldats fessin pràctiques al parc natural.

Ja el passat mes de març el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat va denunciar els  entrenaments de militars de la caserna del Bruc a Collserola, i denunciaven que "si anem a buscar bolets, a fer una mica de senderisme o, simplement, a fer un tomb amb la bicicleta a Collserola ens podem trobar amb l’ensurt de presenciar in situ pràctiques militars."
Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  10. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid