Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
Emotiu acte a la plaça Felip Neri en record a les víctimes del bombardeig de 1938

75è aniversari del bombardeig de l'aviació legionària italiana sobre  Barcelona

31/01/2013 Història
Plaça Sant Felip Neri a Barcelona després del bombardeig Plaça Sant Felip Neri a Barcelona després del bombardeig

Ahir, es va commemorar a la pròpia plaça Felip Neri, que conserva encara les petjades de la metralla, un homenatge a les víctimes del bombardeig del 30 de gener de 1938 i, per extensió, a les de tots els bombardejos feixistes a Catalunya. Desenes de persones es van concentrar al lloc dels fets i van encendre espelmes en homenatge a les 42 víctimes civils, 22 de les quals eren infants.

L'acte, organitzat per l'Associació de Veïns del Gòtic i Altraitalia, coincideix amb l'acte de l'Audiència de Barcelona, que obre la porta al processament dels aviadors italians responsables dels atacs.

La commemoració va comptar amb la intervenció de l'historiador Xavier Domènech, autor dels textos de l'exposició "Quan plovien bombes" que ha recorregut la geografia catalana; l'advocat Jaume Asens, que va presentar la querella contra els aviadors i Anada Mauro, d'Altraitalia.

Marcello Belloti, membre també d'Altraitalia va dirigir amb un megàfon el cant de la cèlebre tonada partisana Bella Ciao al final de l'acte. La cançó responia a la reivindicació que fa Altraitalia d'aquests altres italians que van acudir a la guerra d'Espanya per combatre al feixisme i que després van nodrir les files de la resistència antifeixista al seu propi país del 43 al 45.

Durant l’acte, s’ha corregit de manera simbòlica la placa que recorda el bombardeig a la paret de l’església. En la inscripció es pot llegir que l’aviació franquista va atacar la ciutat però, de fet, van ser avions legionaris italians.

La responsabilitat italiana d’aquest atac va sortir a la llum 70 anys després, mentre que en la làpida de la plaça Sant Felip Neri -l’únic lloc de Barcelona que mostra encara les ferides dels bombardeigs de saturació duts a terme per l’aviació legionària- aquesta responsabilitat és encara generalitzada al conjunt de l’exèrcit franquista.

 

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. 13 anys sense en Toni Lecha
  10. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid