Homenatge
Emotiu acte a la plaça Felip Neri en record a les víctimes del bombardeig de 1938

75è aniversari del bombardeig de l'aviació legionària italiana sobre  Barcelona

31/01/2013 Història
Plaça Sant Felip Neri a Barcelona després del bombardeig Plaça Sant Felip Neri a Barcelona després del bombardeig

Ahir, es va commemorar a la pròpia plaça Felip Neri, que conserva encara les petjades de la metralla, un homenatge a les víctimes del bombardeig del 30 de gener de 1938 i, per extensió, a les de tots els bombardejos feixistes a Catalunya. Desenes de persones es van concentrar al lloc dels fets i van encendre espelmes en homenatge a les 42 víctimes civils, 22 de les quals eren infants.

L'acte, organitzat per l'Associació de Veïns del Gòtic i Altraitalia, coincideix amb l'acte de l'Audiència de Barcelona, que obre la porta al processament dels aviadors italians responsables dels atacs.

La commemoració va comptar amb la intervenció de l'historiador Xavier Domènech, autor dels textos de l'exposició "Quan plovien bombes" que ha recorregut la geografia catalana; l'advocat Jaume Asens, que va presentar la querella contra els aviadors i Anada Mauro, d'Altraitalia.

Marcello Belloti, membre també d'Altraitalia va dirigir amb un megàfon el cant de la cèlebre tonada partisana Bella Ciao al final de l'acte. La cançó responia a la reivindicació que fa Altraitalia d'aquests altres italians que van acudir a la guerra d'Espanya per combatre al feixisme i que després van nodrir les files de la resistència antifeixista al seu propi país del 43 al 45.

Durant l’acte, s’ha corregit de manera simbòlica la placa que recorda el bombardeig a la paret de l’església. En la inscripció es pot llegir que l’aviació franquista va atacar la ciutat però, de fet, van ser avions legionaris italians.

La responsabilitat italiana d’aquest atac va sortir a la llum 70 anys després, mentre que en la làpida de la plaça Sant Felip Neri -l’únic lloc de Barcelona que mostra encara les ferides dels bombardeigs de saturació duts a terme per l’aviació legionària- aquesta responsabilitat és encara generalitzada al conjunt de l’exèrcit franquista.