Fa només quatre dies que el ministre espanyol d’educació, cultura i esport, José Ignacio Wert, va llançar el seu avantprojecte de llei “para la mejora de la calidad educativa” i ja n’estic ben fart. Fart d’ell i dels seus còmplices (els d’allà i els d’aquí). Fart dels arguments d’aquesta colla de criminals que volen fer-nos desaparèixer com a poble. I fart, molt fart, de sentir a tothora justificacions del model educatiu vigent en aquest tros de país.
Wert no és cap ignorant, com afirmen els ingenus de torn. Explicar a Wert i companyia les excel·lències d’un sistema educatiu basat en la immersió lingüística, que garanteix la integració i la cohesió social, amb la pretensió que se’l mirin amb uns altres ulls és tenir pa als propis. Wert i companyia són plenament conscients dels èxits aconseguits per la immersió lingüística a les escoles d’aquest tros de país; si pretenen carregar-se-la és precisament perquè ho tenen ben present.
De la mateixa manera que l’Estat és molt més conscient de la unitat dels Països Catalans que la immensa majoria dels pobladors de tots i cadascun dels trossos d’aquesta allargassada nació nostra, i no reposa ni un moment en el seu intent d’espanyolitzar-los, també té molt clar que el futur d’aquest país (sencer o per fascicles) el decidirem els seus habitants. Segons els seus detractors, un dels grans perills de qualsevol procés d’independència (o, com a mínim, d’aquells que afectin l’Estat espanyol) és una més que probable fractura social. Recordeu aquell altre malpparit que va afirmar que “España no se va a romper y, en el supuesto de que alguien quiera romper desde Cataluña, antes se rompería Cataluña”? No era un avís; era una amenaça.
Conscients que la independència només pot aturar-se des de dins, trencant la cohesió social que tant diuen que els preocupa, el principal objectiu de la maquinària de l’Estat és trinxar-nos el país, posant especial cura en tot allò que més ha contribuït a evitar fractures al si de la societat. I si no ens espavilem, i anem de dret cap a la independència, correm el risc que se’n puguin sortir. No s'ha de perdre el temps aturant reformes educatives espanyoles, i menys encara davant els tribunals espanyols; els seus jutges tampoc no són ignorants. Cal donar-se pressa en fotre el camp d'aquest Estat etnicida. Cal que els nostres opressors de Ponent deixin de ser un Estat AMB i esdevinguin un Estat EN descomposició
