Responsabilitat

Ahir, durant un dels actes centrals de la campanya a Ponent - Pirineus (l'altre el durem a terme avui a la Seu d'Urgell), en un teatre cafè de l'escorxador ple a vessar, un anarcosindicalista de pedra picada al que li tinc un gran respecte i estima personal em comentava, amb un somriure als llavis, que li havíem fet una mala passada i que, potser per primer cop en anys, hauria de votar. Aquest matí, quan he obert el Facebook, dos companys de la CGT, anarquistes també de la primera fins a la darrera lletra, feien comentaris en el mateix sentit, un d'ells deia que la CUP no es tota la unitat popular però indubtablement n'és una part del seu engranatge.

Quan a mitjans d'octubre passat decidíem, a l’Assemblea Nacional de Molins de Rei, concórrer a les eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya, des de Lleida ens miràvem la nostra circumscripció amb un cert vertigen, que augmentava al mirar cap als Pirineus on la gent de la CUP del Pallars Jussà tot just començava a caminar. La cerca dels avals necessaris va ésser la nostra primera prova de foc que ens va demostrat que a banda d'ós també teníem muscle en els casals populars d'arreu i en desenes de persones que han fet pinya i que han treballat des de la militància en aquesta campanya electoral. Gent com el Gerard Batalla, o el Bep Cabré, nouvinguts a la CUP però no a les diferents lluites en defensa de la terra, la pagesia o la sobirania alimentaria, com el Jordi Soldevila, com la gent d'ARRAN que s'hi han deixat la pell, però també la gent de la CUP que estès una taca d'oli que ens ha dut a fer més de 53 mítings per pobles i ciutats que han esdevingut, de fet, assemblees
obertes. .

La CUP és ara, mes que mai, un projecte, una il·lusió col·lectiva que ahir va desbordar el cafè teatre però que també ho va fer a Balaguer, Mollerussa o Tàrrega. Un impuls que es traduirà aquest diumenge en diputades i diputats al parlament de Catalunya però també en un pas més, important, en la construcció de la Unitat Popular.

I malgrat tot a partir de dilluns, i a mesura que la taca d'oli s'escampi, la CUP assolirà una gran responsabilitat que fa un cert respecte, no podem fallar ( com no ho hem fet allí on som presents) a la gent que participa del nostre projecte i ens fa, el dia a dia, confiança. Això ha de passar, necessàriament, per blindar la nostra estructura assembleària i establir mecanismes per mantenir en la nostra organització les decisions de baix cap dalt, la radicalitat democràtica i la voluntat de transformació social sense renúncies, per mantenir la CUP com un projecte col·lectiu, un engranatge més de la Unitat Popular.