Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt
Josep M. Ainaud de Lasarte (1925-2012) ha mort de matinada, el dijous 10 d’agost, als 87 anys.
Acabà els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona l’any 1952. Participà en les protestes estudiantils del primer franquisme; formà part d’aquell resistencialisme cultural montserratí que, el 27 d’abril de 1947, durant les Festes de l’Entronització, desplegà una bandera catalana al Gorro Frigi de Montserrat.
Va conèixer Jordi Pujol al pati de la Universitat, i fou un dels referents ideològics de la formació, l'any 1953, del grup Cristians Catalunya(CC), amb Raimon Galí i Jaume Vicens i Vives seran els ideòlegs del pujolisme de CDC.
Persona d'un catalanisme conservador, els seus referents eren Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba, aquest darrer com a representant del model de Catalunya que s'havia de construir. Es mogué en l'àmbit polític de CDC, com a diputat del Parlament Català (1980-84) i regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-90).
Fou assessor del President J. Pujol en temes culturals, impulsant el 1992 la commemoració del Centenari de les Bases de Manresa (1892). Home amb criteri propi i sentit ètic no s'adaptà a les giragonses i genuflexions de la política parlamentària i municipal, per això se'n mantingué a una certa distància.
És autor dels llibres: Prat de la Riba, home de govern (1973), Els anys del franquisme (1978), El llibre negre de Catalunya (1996) i Mestres que han fet Catalunya (2002).
Persona de tracte afable, erudit en molts temes, bon conversador, gaudia d'una memòria extraordinària, sovint amania les seves explicacions amb anècdotes. Dugué a terme una notable tasca d'activista cultural a TV3, TVE i Catalunya Ràdio, mantenint-se sempre dins els paràmetres de l'ordre i el seny de la política oficial i oficiosa. En les seves intervencions a la TV i la ràdio, practicà un model proper i amable de crònica costumista, que es quedava a mig camí entre la divulgació i el rigor.
