Les dades mostren, en resum, que no es tracta d’una activitat ni tan majoritària ni tan representativa com ens volen fer creure. I, sobre tot, mostren que la major part de la població viu a pobles on s’imposa la decisió política de protegir i finançar la tortura taurina amb els impostos de totes i tots, pobles on la major part de la població ni participa ni s’identifica amb aquesta pràctica, segons Iniciativa Animalista.
Així, aquesta entitat ha constatat que les memòries de la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana sobre bous al carrer mostren una lectura interessada de les dades
Per a Iniciativa Animalista si s'anlitzen, es pot observar ràpidament que és tracta d’una realitat amb epicentre a comarques del nord del País Valencià. Des d’ací, la pràctica s’irradia cap al sud i perd força fins que es converteix en testimonial (a partir de la Ribera i, definitivament, de la Marina Alta). Més cap al nord, la irradiació s’acaba a les Terres de l’Ebre.
Les memòries ens mostren els pobles que fan bous al carrer, i no diuen res dels que no en fan. S’incorpora aquesta dada, es veu que, a les comarques de Castelló, quasi tots els municipis acullen actes de tortura taurina: 129 (i només 6, molt xicotets, no en fan). Però, a les de València, la majoria de municipis no en fan (153, front als 114 que si). Finalment, a Alacant, la tortura taurina es redueix a 34 pobles (20 són de la Marina Alta) front als 104 que no fan bous al carrer.
Les dades també mostren que, majoritàriament, són els pobles més xicotets els que no en fan de bous al carrer. Hi ha comarques de l’interior on només la capital en fa (el Racó d’Ademús, la Plana d’Utiel i l’Alt Vinalopó). En tot cas, i amb poques excepcions, es tracta de pobles amb població i recursos públics (impostos municipals) que desviar a aquesta activitat parasitària.
Segons Iniciativa Animalista, es pot comprovar si es compara la població total dels municipis que fan bous i els que no. A vàries comarques, la major part de la població viu a pobles que fan bous al carrer, encara que aquesta pràctica estiga concentrada en pocs pobles (és el cas de Els Serrans, la Ribera Baixa, la Vall de Cofrents i la Vall d’Albaida). Són moltes més les comarques on la percentatge de població està desproporcionat en comparació amb el nombre de pobles de la comarca on fan bous.
