El poble de l’Azawad reclama a totes les organitzacions humanitàries, associacions locals i internacionals amazigues al nord d'Àfrica i la diàspora enviar ajuda alimentària i mèdica i participar en l'alleujament dels refugiats azawadiens a la frontera.
Segons, l'Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya, la necessitat apressa, a causa del tancament de les fronteres dels països veïns amb la República de l’Azawad i l’alteració de l’ocupant malià de la vida a l’Azawad abans de retirar-se havia retirat els fons financers dels bancs. També remarca l'escassetat d'aliments i comenta va baixada del moviment comercial.
Concentració de suport el 28 d'abril a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
La lluita del poble amazic és llarga i fa desenes d’anys que dura. Des de la Cabília d’Algèria ja fa més de cinquanta anys, a les mobilitzacions del Sud-est i del Rif al Marroc, durant les darreres dècades; la lluita dels amazics de Líbia i la lluita per la Independència dels tuaregs de l’Azawad, el poble amazic no ha parat mai de manifestar amb força la seva ànsia de llibertat.
Al llarg dels darrers mesos els enfrontaments s’han accentuat i han arribat a situacions de repressió duríssima al Marroc, un país que – malgrat les propagandes enganyoses que difon - continua regit per un règim despòtic coronat per una monarquia. A Algèria el règim militar continua mantenint amb mà de ferro la seva dominació dictatorial de caire araboislàmic directament contrària al poble amazic. I a Líbia els facinerosos islamistes que dominen el país estan disposats a instaurar-hi (amb la benedicció dels règims corruptes occidentals) una dictadura islàmica que no vol reconèixer els drets democràtics de la població ni les reivindicacions específiques dels amazics.
La situació és especialment preocupant al nou Estat independent de l’Azawad proclamat el passat 6 d’abril perquè les potències colonials encara influents a la regió (amb França al capdavant) ja han manifestat la seva negativa a reconèixer-lo. Aquesta oposició és una prova més de cinisme ja que aquest territori fou annexat forçosament a Mali l’any 1958 sense el consentiment de la població, rebuig que era conegut de manera explícita per l’antiga potència colonial: França.
