Quan hom s’equivoca, el primer que ha de fer, tan aviat com se n’adona ―sempre i quan no sigui polític (en el qual cas, cal que s’afanyi a donar-ne la culpa als adversaris)― és reconèixer-ho i demanar disculpes. En comprovar el fulgurant èxit que ha obtingut el Reial Decret-llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, de 10 de febrer, no ens resta altre remei que excusar-nos per haver pronosticat que aquesta regulació comportaria “una nova onada ―o, més aviat, tsunami― de destrucció de llocs de treball”.
Per desgràcia, sembla que ens vam deixar arrossegar i contaminar per la visió desviada i tendenciosa ―de base stalinista― que, segons el PP i els mitjans de dreta espanyols, representen els sindicats. Aquests sindicats que, com bé va criticar Esteban González Pons, no se sap si convoquen una vaga per a ajudar als aturats, als que tenen feina o bé als propis sindicats. I vam creure, com ells, que els resultats de la reforma suposarien una inenarrable catàstrofe laboral.
Sortosament, tant els sindicats com nosaltres ens erràvem: els efectes de la nova regulació ―que més aviat era una desregulació― no han estat els que prevèiem sinó, exactament els que el govern espanyol i la CEOE es proposaven. Com podíem arribar a ésser tan mal pensats i imaginar que el seu objectiu no era “que l’economia espanyola pugui tornar a crear ocupació” ―com establia l’exposició de motius del Reial Decret Llei―, sinó afavorir els interessos egoistament unilaterals de la indústria i de l’empresariat espanyol?
Els esplèndids resultats de l’aplicació de la reforma laboral els ha posat de manifest Camil Ros, secretari de política sindical de l’UGT: entre el 13 ―dia en què es començà a dur a terme― i el 29 de febrer, a Catalunya es van tramitar 327 expedients d’ERO enfront als 141 que s’havien tramitat els 15 dies anteriors. Afegint-hi que “mai una reforma havia tingut un efecte tan ràpid”.
Davant d’unes dades tan concloents, no ens resta més remei que mostrar-nos humils, entonar el més sincer mea culpa i reconèixer que ens erràvem de ple i que tant la (teòrica) esquerra com la dreta (extrema) espanyola tenien raó: el progressiu abaratiment de l’acomiadament no destrueix llocs de treball, els fulmina!
Cal, doncs, felicitar altra volta l’infal·lible govern espanyol de torn: la indiscutible i abassegadora hegemonia que manté ininterrompudament des de fa tants de temps en el rècord d’aturats europeus no perilla.
dijous, 15 de març del mmxii
www.racodelaparaula.cat
Per desgràcia, sembla que ens vam deixar arrossegar i contaminar per la visió desviada i tendenciosa ―de base stalinista― que, segons el PP i els mitjans de dreta espanyols, representen els sindicats. Aquests sindicats que, com bé va criticar Esteban González Pons, no se sap si convoquen una vaga per a ajudar als aturats, als que tenen feina o bé als propis sindicats. I vam creure, com ells, que els resultats de la reforma suposarien una inenarrable catàstrofe laboral.
Sortosament, tant els sindicats com nosaltres ens erràvem: els efectes de la nova regulació ―que més aviat era una desregulació― no han estat els que prevèiem sinó, exactament els que el govern espanyol i la CEOE es proposaven. Com podíem arribar a ésser tan mal pensats i imaginar que el seu objectiu no era “que l’economia espanyola pugui tornar a crear ocupació” ―com establia l’exposició de motius del Reial Decret Llei―, sinó afavorir els interessos egoistament unilaterals de la indústria i de l’empresariat espanyol?
Els esplèndids resultats de l’aplicació de la reforma laboral els ha posat de manifest Camil Ros, secretari de política sindical de l’UGT: entre el 13 ―dia en què es començà a dur a terme― i el 29 de febrer, a Catalunya es van tramitar 327 expedients d’ERO enfront als 141 que s’havien tramitat els 15 dies anteriors. Afegint-hi que “mai una reforma havia tingut un efecte tan ràpid”.
Davant d’unes dades tan concloents, no ens resta més remei que mostrar-nos humils, entonar el més sincer mea culpa i reconèixer que ens erràvem de ple i que tant la (teòrica) esquerra com la dreta (extrema) espanyola tenien raó: el progressiu abaratiment de l’acomiadament no destrueix llocs de treball, els fulmina!
Cal, doncs, felicitar altra volta l’infal·lible govern espanyol de torn: la indiscutible i abassegadora hegemonia que manté ininterrompudament des de fa tants de temps en el rècord d’aturats europeus no perilla.
dijous, 15 de març del mmxii
www.racodelaparaula.cat
