En un article penjat al bloc de l'Operació Garzón, que promou el documental sobre les detencions de 1992, Carles Benítez recorda el programa 'L'Orquestra' de Catalunya Ràdio que va gosar parlar massa clar de les detencions i les tortures als independentistes detinguts durant l'estiu dels Jocs Olímpics.
Benítez explica que aquest programa emès el dia 10 de juliol de 1992, amb la participació de Jordi Vendrell com a conductor del programa, i amb Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades van "parlar amb contundència" sobre aquestes detencions i l'ambient repressiu que es vivia a Catalunya en aquelles dates.
L'article rememora un document històric, volgudament amagat durant molts anys, i analitza el programa de ràdio que, temps després, seria clausurat com a represàlia. En aquest sentit, l'article assenyala que "Vendrell s'hi acomiada explicant que l'endemà s'emetria el darrer programa de la temporada, que ja no es va emetre mai".
Tal i com indica, "La direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir tancar-lo d'una manera fulminant a instàncies d'un membre del consell d'administració proposat pel PSC i amb el vistiplau del govern de CiU. La reacció a aquest tancament fou espectacular, amb manifestacions a la porta de l'emissora i actes públics a moltes poblacions, però no va servir perquè 'L'Orquestra' tornés a les ones de Catalunya Ràdio. De fet, fins a la mort, Jordi Vendrell ja no tornà a fer mai més cap programa diari a l'emissora".
En aquest arxiu mp3 enllaçat es pot escoltar el programa, que reprodueix declaracions com "la ràtzia d'en Garzón recorda la pitjor època del franquisme", "I això s'està fent amb els sociates en democràcia", "Una agressió per criminalitzar l'independentisme català", "fets com aquests mereixen una vaga general".
Aquest programa de ràdio va representar un punt d'inflexió davant les detencions, no només per va plantar cara davant les detencions i tortures sinó també perquè va suposar un acte censuarador del poder de l'Estat i del gover autonòmic per fer callar la denúncies contra les vulneracions dels drets humans.
Igualment, l'article també recorda "l'ocupació militar de Banyoles on més de 500 guàrdies civils van de copes per la ciutat amb la pistola sota el braç, i no tant sols això, sinó de com es carreguen els béns públics quan van borratxos. A més a més, remarquen que quan la torxa olímpica es passejava per Espanya hi havia pancartes que deien "No catalanicéis los juegos".
Benítez explica que aquest programa emès el dia 10 de juliol de 1992, amb la participació de Jordi Vendrell com a conductor del programa, i amb Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades van "parlar amb contundència" sobre aquestes detencions i l'ambient repressiu que es vivia a Catalunya en aquelles dates.
L'article rememora un document històric, volgudament amagat durant molts anys, i analitza el programa de ràdio que, temps després, seria clausurat com a represàlia. En aquest sentit, l'article assenyala que "Vendrell s'hi acomiada explicant que l'endemà s'emetria el darrer programa de la temporada, que ja no es va emetre mai".
Tal i com indica, "La direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir tancar-lo d'una manera fulminant a instàncies d'un membre del consell d'administració proposat pel PSC i amb el vistiplau del govern de CiU. La reacció a aquest tancament fou espectacular, amb manifestacions a la porta de l'emissora i actes públics a moltes poblacions, però no va servir perquè 'L'Orquestra' tornés a les ones de Catalunya Ràdio. De fet, fins a la mort, Jordi Vendrell ja no tornà a fer mai més cap programa diari a l'emissora".
En aquest arxiu mp3 enllaçat es pot escoltar el programa, que reprodueix declaracions com "la ràtzia d'en Garzón recorda la pitjor època del franquisme", "I això s'està fent amb els sociates en democràcia", "Una agressió per criminalitzar l'independentisme català", "fets com aquests mereixen una vaga general".
Aquest programa de ràdio va representar un punt d'inflexió davant les detencions, no només per va plantar cara davant les detencions i tortures sinó també perquè va suposar un acte censuarador del poder de l'Estat i del gover autonòmic per fer callar la denúncies contra les vulneracions dels drets humans.
Igualment, l'article també recorda "l'ocupació militar de Banyoles on més de 500 guàrdies civils van de copes per la ciutat amb la pistola sota el braç, i no tant sols això, sinó de com es carreguen els béns públics quan van borratxos. A més a més, remarquen que quan la torxa olímpica es passejava per Espanya hi havia pancartes que deien "No catalanicéis los juegos".
