La campanya "Pel dret a manifestar-nos", formada després que el Departament d'Interior sancionés els dos joves que van participar a la manifestació antifeixista de Salt el passat 27 d'agost amb 9.000 euros, ha convocat una nova mobilització aquest dissabte a Girona per exigir l’arxiu de l’expedient sancionador.
Benet Salellas, advocat de Mostafà i Sílvia, les dues companyes que el Departament d’Interior ha multat per haver participat en una manifestació antifeixista, va presentar divendres passat recurs d’alçada contra la sanció de 4.500 euros que se’ls imposa “solidàriament”. El recurs, que haurà de resoldre el conseller d’Interior, Felip Puig, en un termini de 3 mesos.
El recurs es fonamenta sobre el fet que Sílvia i Mostafà no van ser identificades en cap moment pels mossos d’esquadra a la manifestació antifeixista, cosa que, de fet posa en dubte fins i tot que fossin a la manifestació. Però, sobre tot, no explica com van ser reconeguts per la policia. L’argumentació d’Interior, segons la qual els agents van identificar-los perquè es tracta de persones amb una vida participativa en associacions i entitats, el que fa és posar de relleu la utilització d’arxius policials amb finalitats de control social, cosa que vulnera el dret fonametal a la intimitat, tal com la campanya ha denunciat reiteradament.
I és que, segons l'advocat l'expedient s’ha tramitat partint de la culpabilitat de Mostafà i Sílvia, atribuint-los les mateixes accions indistintament. Tant és així que es proposa, sorprenentment, una sanció econòmica de 4.500 euros per a tots dos, utilitzant el criteri de la solidaritat en la sanció, insòlit en el Dret Administratiu Sancionador.
Segons Salellas, l’expedient no dóna cap element provatori suficient que permeti mantenir que efectivament els expedientats van ser organitzadors o promotors de la concentració, afirmacions que es fonamenten únicament amb l’informe de la Divisió d’Informació dels mossos d’esquadra.
La sanció s’empara, puntualitza l'advocat, en el fet que la manifestació no havia estat formalment comunicada a l’Administració, però el recurs recorda que el dret de manifestació no està subjecte a autorització prèvia. D’altra banda la comunicació de la manifestació s’havia produït materialment, i per això Interior va organitzar un dispositiu de seguretat que fins i tot es va coordinar amb la Policia Local. L’expedient, de fet, recull fotografies dels cartells de promoció i de les pàgines web on apareixia difusió de la manifestació.
A més a més, el mateix expedient sancionador reconeix que no hi va haver cap dany al llarg de tota la protesta i que fins i tot el trànsit va ser fluït pels carrers adjacents a la manifestació.
Per a Salellas, la sanció de 9000 euros "no respecta el principi de proporcionalitat que necessàrament hi ha d’haver en tot procediment però més encara en el cas d’un procediment administratiu sancionador com el que es troben".
Alerta Solidària recorda que "sortir al carrer per defensar un dret tan elemental com el d’ocupar l’espai públic per protestar, per confrontar idees, combatre abusos i privilegis, etc. no és una novetat al nostre país en aquesta presumpta democràcia". En aquest sentit, alerta que "ara sortim al carrer per fer front a una altra amenaça que es fa present cada cop més arreu del país: la repressió per la via administrativa" a través de la imposició de multes "desproporcionades i del tot abusives que persegueixen mitjançant l’atac a la butxaca d’unes persones, fer-les dissentir de participar en les tan necessàries mobilitzacions socials".
Benet Salellas, advocat de Mostafà i Sílvia, les dues companyes que el Departament d’Interior ha multat per haver participat en una manifestació antifeixista, va presentar divendres passat recurs d’alçada contra la sanció de 4.500 euros que se’ls imposa “solidàriament”. El recurs, que haurà de resoldre el conseller d’Interior, Felip Puig, en un termini de 3 mesos.
El recurs es fonamenta sobre el fet que Sílvia i Mostafà no van ser identificades en cap moment pels mossos d’esquadra a la manifestació antifeixista, cosa que, de fet posa en dubte fins i tot que fossin a la manifestació. Però, sobre tot, no explica com van ser reconeguts per la policia. L’argumentació d’Interior, segons la qual els agents van identificar-los perquè es tracta de persones amb una vida participativa en associacions i entitats, el que fa és posar de relleu la utilització d’arxius policials amb finalitats de control social, cosa que vulnera el dret fonametal a la intimitat, tal com la campanya ha denunciat reiteradament.
I és que, segons l'advocat l'expedient s’ha tramitat partint de la culpabilitat de Mostafà i Sílvia, atribuint-los les mateixes accions indistintament. Tant és així que es proposa, sorprenentment, una sanció econòmica de 4.500 euros per a tots dos, utilitzant el criteri de la solidaritat en la sanció, insòlit en el Dret Administratiu Sancionador.
Segons Salellas, l’expedient no dóna cap element provatori suficient que permeti mantenir que efectivament els expedientats van ser organitzadors o promotors de la concentració, afirmacions que es fonamenten únicament amb l’informe de la Divisió d’Informació dels mossos d’esquadra.
La sanció s’empara, puntualitza l'advocat, en el fet que la manifestació no havia estat formalment comunicada a l’Administració, però el recurs recorda que el dret de manifestació no està subjecte a autorització prèvia. D’altra banda la comunicació de la manifestació s’havia produït materialment, i per això Interior va organitzar un dispositiu de seguretat que fins i tot es va coordinar amb la Policia Local. L’expedient, de fet, recull fotografies dels cartells de promoció i de les pàgines web on apareixia difusió de la manifestació.
A més a més, el mateix expedient sancionador reconeix que no hi va haver cap dany al llarg de tota la protesta i que fins i tot el trànsit va ser fluït pels carrers adjacents a la manifestació.
Per a Salellas, la sanció de 9000 euros "no respecta el principi de proporcionalitat que necessàrament hi ha d’haver en tot procediment però més encara en el cas d’un procediment administratiu sancionador com el que es troben".
Alerta Solidària recorda que "sortir al carrer per defensar un dret tan elemental com el d’ocupar l’espai públic per protestar, per confrontar idees, combatre abusos i privilegis, etc. no és una novetat al nostre país en aquesta presumpta democràcia". En aquest sentit, alerta que "ara sortim al carrer per fer front a una altra amenaça que es fa present cada cop més arreu del país: la repressió per la via administrativa" a través de la imposició de multes "desproporcionades i del tot abusives que persegueixen mitjançant l’atac a la butxaca d’unes persones, fer-les dissentir de participar en les tan necessàries mobilitzacions socials".
