El Kursaal de Donostia ha estat l'escenari que han triat els impulsors d'Herrira (A casa) per presentar el nou moviment que treballarà per a la tornada a casa de presos i exiliats polítics bascos. L'acte ha estat àgil i dinàmic, ja que ha intercalat actuacions musicals, emissions de vídeo, dansa i intervencions dels membres del nou moviment. Herrira ha nascut per "omplir les cadires buides" que hi ha a Euskal Herria, ha assegurat a l'inici de l'acte Amaia Zurutuza.
Herrira ha nascut, tal com han recordat avui els seus promotors, després del debat que va generar l'èxit de la manifestació del passat 7 de gener, una marxa que va trencar rècords. Amb aquella mobilització, han asseyalat a l'acte de presentació, es va consolidar una "referència clara" per posar la qüestió dels presoners "en el centre del debat polític" i reflectir la "voluntat majoritària" de la ciutadania basca.
El nou moviment remarca que la solució del conflicte polític requereix la "superació de les seves causes i les seves conseqüències".
Com a primer pas, han reclamat la desactivació de les mesures d'excepció que s'apliquen als presoners polítics bascos i han exigit canvis en l'actual política penitenciària, demanant així l'alliberament d'aquells presoners que han complert les seves condemnes, dels quals estan afligits de greus malalties o d'aquells tancats de manera "preventiva".
Per això, es pretén organitzar "l'àmplia voluntat" de la ciutadania basca i estructurar un moviment "popular i obert" que "faciliti la volta a casa de presos i exiliats" perquè puguin "participar en el procés democràtic".
Herrira ha nascut, tal com han recordat avui els seus promotors, després del debat que va generar l'èxit de la manifestació del passat 7 de gener, una marxa que va trencar rècords. Amb aquella mobilització, han asseyalat a l'acte de presentació, es va consolidar una "referència clara" per posar la qüestió dels presoners "en el centre del debat polític" i reflectir la "voluntat majoritària" de la ciutadania basca.
El nou moviment remarca que la solució del conflicte polític requereix la "superació de les seves causes i les seves conseqüències".
Com a primer pas, han reclamat la desactivació de les mesures d'excepció que s'apliquen als presoners polítics bascos i han exigit canvis en l'actual política penitenciària, demanant així l'alliberament d'aquells presoners que han complert les seves condemnes, dels quals estan afligits de greus malalties o d'aquells tancats de manera "preventiva".
Per això, es pretén organitzar "l'àmplia voluntat" de la ciutadania basca i estructurar un moviment "popular i obert" que "faciliti la volta a casa de presos i exiliats" perquè puguin "participar en el procés democràtic".
