Divendres passat, tot i que la vetlada va estar sota amenaça de pluja durant tot el dia, al final només caigueren quatre gotes comptades. L'aigua no va aconseguir apagar el foc, però sí que impedí que el concert i la ballada programats a laplaça de la Virreina s'haguessin de traslladar cap al Tradicionàrius. Allà es calcaren les actuacions de la nit anterior, això sí, amb una major abundància de públic, que fins i tot va haver d'esperar que la gent sortís de l'auditori per poder-hi accedir.
Dins el CAT no hi cabia ni una agulla, sobretot a la sala de concerts, on s'emulà l'ambient festiu i la composició de plaça. Grans i petits ballaren sense respir les cançons primer de Pinyol Vermell i després, una altra vegada, d'Al Mayurqa. Al davant de les portes del Tradicionàrius, sense fogueró però sense passar fred, també s'improvisà la festa: xeremies i ball de bot per passar-s'ho d'allò més bé.
Tot va començar l'any l992
Quan el farmacèutic pobler Antoni Torrens, pare d'estudiants residents a Gràcia, es va compadir que aquests no poguessin gaudir de les seves festes més preuades, les de Sant Antoni. Sense pensar-ho dues vegades, Torrens es va anar a "plorar" d'institució en institució, com ell mateix recorda, "a la recerca d'una subvenció" per pagar l'exportació de dimonis, foguerons i els molts elements que configuren la festa.
Afortunadament, algú va pensar que seria una bona idea donar a conèixer una tradició tan mallorquina al públic català. Aquest mateix any ja se celebrava a Gràcia la primera edició, que va comptar amb 3.000 assistents i des de llavors, Torrens –que va fundar l'associació cultural Albopàs- i molts altres voluntaris no han parat.
Fruit de l'enyorança de la terra d'uns quants, Sant Antoni ha esdevingut en una part de la tradició del barri més singular de Barcelona. Per això, la vila ho ha integrat oficialment en el seu Protocol Festiu.
Tot va començar l'any l992
Quan el farmacèutic pobler Antoni Torrens, pare d'estudiants residents a Gràcia, es va compadir que aquests no poguessin gaudir de les seves festes més preuades, les de Sant Antoni. Sense pensar-ho dues vegades, Torrens es va anar a "plorar" d'institució en institució, com ell mateix recorda, "a la recerca d'una subvenció" per pagar l'exportació de dimonis, foguerons i els molts elements que configuren la festa.
Afortunadament, algú va pensar que seria una bona idea donar a conèixer una tradició tan mallorquina al públic català. Aquest mateix any ja se celebrava a Gràcia la primera edició, que va comptar amb 3.000 assistents i des de llavors, Torrens –que va fundar l'associació cultural Albopàs- i molts altres voluntaris no han parat.
Fruit de l'enyorança de la terra d'uns quants, Sant Antoni ha esdevingut en una part de la tradició del barri més singular de Barcelona. Per això, la vila ho ha integrat oficialment en el seu Protocol Festiu.
