Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Maulets lamenta l'entrada de la fundació princep de Girona a l'organització de Robolot

Maulets de la Garrotxa lamenta l'entrada de la fundació príncep de Girona  a l'organització de Robolot, el concurs de robòtica educativa de la comarca per a alumnes de secundària
 
En un comunicat, Maulets recorda els origens de la Fundació i lamenta que una institució pública, coml'IES La Garrotxa regida per valors com el respecte, la tolerància i la igualtat entre persones, indiferentment del seu origen o sexe, s’hagi avingut a col·laborar en l’organització d’un certamen amb la Fundació Príncep de Girona sense valorar l’ètica del fet.

19/10/2011 02:49 Drets i Llibertats

Maulets creuen que tot el que envolta la monarquia, ja sigui la mateixa institució o les entitats que en defensen els interessos, son ens retrògrads i que va en contra del progrés social, i per tant, no han de tenir cabuda en l’ensenyament públic ni en les activitats que se’n deriven. 

No a la fundació príncep de Girona

La setmana passada ens va sorprendre veure que l’IES La Garrotxa havia arribat a un acord amb la Fundació Príncep de Girona per organitzar el Robolot, el concurs de robòtica educativa de la Garrotxa per a alumnes de secundària.

Però, que és la Fundació Príncep de Girona? La Fundació Príncep de Girona es va constituir el 26 de juny de 2009 en resposta a la crema de fotografies del rei, el suport popular que estaven rebent els més de vint encausats per la crema de fotografies i les simpaties que havia generat aquell gest faller de l’independentisme a Girona. En aquell moment, part de l’intel·lectualitat gironina ja es va mostrar contrària davant la constitució d’una fundació en honor al príncep Felip i, entre d’altres, va alçar veus en favor de recuperar la memòria de Carles Rahola, intel·lectual gironí, defensor dels valors de civilitat, respecte i tolerància, que havia estat afusellat pel feixisme el 1939, just setanta anys abans que es constituís la Fundació Príncep de Girona. El gran empresariat, capitanejat per olotins com Arcadi Calzada i Domenech Espadalè, van girar l’esquena al país.

Així doncs, sota l’aparent voluntat de servei social, a ningú se li escapa que aquesta fundació va néixer amb la finalitat de millorar la imatge pública de la casa reial espanyola a les comarques gironines, i quina millor manera hi pot haver per caure bé que abocant milers d’euros per tal d’infiltrar-se en esdeveniments educatius per a joves com és el Robolot? Senzillament segueixen la idea del que va dir el fiscal del Consejo de Castilla, José Rodrigo Villalpando, el 29 de gener de 1716: “parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Des de Maulets lamentem el posicionament de l’IES La Garrotxa. Lamentem que una institució pública regida per valors com el respecte, la tolerància i la igualtat entre persones, indiferentment del seu origen o sexe, s’hagi avingut a col·laborar en l’organització d’un certamen amb la Fundació Príncep de Girona sense valorar l’ètica del fet. Maulets creiem que tot el que envolta la monarquia, ja sigui la mateixa institució o les entitats que en defensen els interessos, és un ens retrògrad i que va en contra del progrés social, i per tant, no ha de tenir cabuda en l’ensenyament públic ni en les activitats que se’n deriven.

En aquest país ja vam superar la institució monàrquica el 14 d’abril de 1931, i malgrat que fos restaurada el 1975 gràcies al cop d’estat militar, que ningú ho dubti, la tornarem a superar.

Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  3. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  4. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  5. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  6. 13 anys sense en Toni Lecha
  7. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  8. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  9. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
  10. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid