El brutal assassinat va crear un precedent en el col·lectiu d'homosexuals i transsexuals, que van fundar l'Observatori contra l'Homofòbia per lluitar contra les agressions homòfobes, i va commocionar la societat del moment.
La Vanguardia va ser el diari que va publicar la notícia, que parlava de l'assassinat d'una transsexual negra a la glorieta del parc de la Ciutadella. Però la Sònia no era negra, era l'aspecte que presentava després de l'allau de cops que va rebre. En ser conscients de la tràgica notícia el FAGC immediatament va demanar una investigació urgent al Governador Civil de Barcelona. Van haver de passar molts mesos fins que la passivitat de la investigació va fer que el jutge passés la instrucció als Mossos d'Esquadra, que van fer possible la detenció dels sis components del grup feixista.
Durant els mesos de juny i juliol de 1994 es va celebrar el judici a l'Audiència Provincial de Barcelona, forçat per la feina incansable del FAGC i també del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya (CTC) -nascut arran de l'assassinat-, que van exercir l'acusació popular de la mà de l'advocada Maria José Valera. Al juliol de 1994, l'Audiència dictava sentència i culpava els sis nazis a 310 anys de presó. Per primera vegada el moviment LGTB aconseguia posar en primer pla la necessitat de frenar la intolerància.
L'any 1993 el FAGC va aconseguir que l'Ajuntament de Barcelona col·loqués una placa a la Glorieta en memòria de la Sònia.
Per saber-ne més:
La Sònia i nosaltres - David Fernández
