Dia mundial del veganisme

La nostra espècie, com la majoria dels simis, som, des de un punt de vista fisiològic, essencialment frugívors. L’avantatge evolutiva que ens va permetre poder menjar carn, va possibilitar que en les èpoques de glaceres o grans sequeres poguérem sobreviure i salvar-nos de l’extinció que va acompanyar moltes altres especies. Però allò que va ser una necessitat temporal, s’ha convertit amb el pas del temps en una opció que, dirigida pels sistemes de dominació política, s’ha convertit en un parany mortal per a milers de milions d’éssers cada any, que a més, viuen amb unes condicions de tortura permanent que cap humà hauria de permetre conscientment.

No relataré ací les condicions de tortura infringida a tots i cadascú dels animals destinats a servir-nos d’alimentació, experimentació, vestit u oci. Invito a la persona interessada a visitar qualsevol pàgina animalista. Però si puc afirmar que la societat humana, ha convertit el planeta en un terrible camp de concentració, tortura i extermini per a la resta d’espècies animals, semblants als mauthausen, auschwitz-birkenau, treblinka, belzec, o dachau nazis, l’illa de Dawson en el Chile de Pinochet o el Guantanamo actual en la Cuba ocupada per l’imperialisme nord-americà. Camps de concentració i extermini que, sota el nom de granges industrials, acaben amb la vida de prop de 50.000 milions d’éssers vius cada any posant fi a una curta vida[1] de patiment, angoixa, tortura, estrès i por.

Avui sabem que la utilització de la carn, peixos i altres “productes” animals com la llet o els ous per alimentar-nos és una opció fàcilment substituïble per aliments vegetals com son els cereals, les hortalisses, els llegums, les fruites, les algues, els fruits secs i les llavors... mantenir l’opció carnívora té un cost ètic que cap persona conscient, i més si és considera progressista, d’esquerres o simplement demòcrata hauria de poder permetre’s. I el que diem per a la alimentació és extensible als camps del vestit, l’experimentació civil i militar i l’oci amb ús i abús dels animals.  

Però a més de les raons ètiques, que haurien de ser més que suficients, hi ha raons abastament tant ecològiques i de salut com solidaries, anticapitalistes  i antimperialistes que fa que pugem qüestionar-nos com som de sòlides les nostres conviccions ideològiques.

La pesca, ha fet que desapareguen per sempre dues terceres parts de totes les espècies marines conegudes. L’aqüicultura no sols no resol el problema si no que a més de ser un procés terriblement contaminant, és cinc vegades  més car energèticament parlant que la producció de cereals. Per a “produir” una vedella de 400 quilograms i extraure 290 Kg de carn és necessita la producció de dues hectàrees de pastura durant dos anys. Al mateix espai i durant el mateix temps és podria produir 6000kg de soja, 7000kg de blat o 12000kg. de dacsa o arròs[2]. Mentre que per a produir un quilogram de blat necessitem 120 litres d’aigua, necessitarem més de 20.000 litres de mitjana per un kilogram de carn animal. 

La producció mundial de carn s’ha multiplicat per quatre als darrers 50 anys, creixent la taxa d’estocs carnis tres vegades més que la població humana. De manera inversa i directament relacionada 1.400 milions de persones, la majoria dones,  pateixen fam i cada dia s’incorporen més de 270.000 animals humans més a aquest exercit  famèlic.  La forma d’alimentar-nos i “produir”[3] menjar al nord obliga a unes practiques d’agricultura intensiva i extensiva que va acabant amb les formes tradicionals de vida de milers de milions d’humans especialment al sud, acabant també amb la diversitat biològica, però són un enorme negoci per a les multinacionals farratgeres, químiques, biològiques i de transport. La producció de carn, majoritàriament en mans de multinacionals, viatja de mitjana 2.500 km abans d’arribar al nostre plat. Amb el gra necessari per alimentar el ramat dels EUA es podria alimentar tota la població famolenca del món.

No podem pensar en la ramaderia biològica com solució ètica, ecològica o econòmica. La imatge de vedelles pasturant lliurement per les prades verdes dels Pirineus o al Maestrat és una reminiscència del passat que serveix per a acontentar-nos quant patim feblesa ideològica. La dura realitat és que el 99,9% dels pollastres, el 97% de les gallines, el 99% dels titots, el 95% dels porcs i el 78% de les vedelles es crien a granges industrials.  Aquestes granges factoria contaminen la terra, l’aigua i l’aire, ataquen la biodiversitat mitjançant l’acumulació d’excrements, el drenatge, l’emissió d’amoníac i metà, l’ús de combustibles fòssils i la modificació genètica. La ramaderia industrial és un dels primer factors de contaminació, superant amb escreix tota la que produeix el transport.

Creure que sense modificar de soca-rel aquestes realitats és poden construir sobiranies alimentaries, equitats de gènere, eliminació de la pobresa i la fam al món  o reequilibrar la diversitat biològica i els paràmetres medi ambientals, és en els millors dels casos d’un idealisme infantil necessàriament corregible. Però a més dels efectes perniciosos en la gent, els països empobrits per l’imperialisme i els efectes de la contaminació  mediambiental hi ha un efecte directe  que emergeix cada dia amb més força, especialment entre la població dels països del nord: la pèrdua de salut directament relacionada amb el consum de carn, peix i altres productes provinents dels animals.

El consum de carn ha estat criticat per innecessària i insana per la mateixa Organització Mundial de la Salut, abans de ser privatitzada indirectament[4]. Les persones consumim al llar de la nostra viva una mitjana de 21.000 animals. Som cementiris ambulants. El consum de carn sobrecarrega el nostre sistema digestiu de primats, abocant-nos cada dia més al patiments de tumors i altres malalties degeneratives. La prolactina, present en la carn, és directament cancerígena, a la qual cosa hem de sumar els nitrits que s’afegeixen per conservar el color i l’alta concentració de greixos saturats. És amb aquesta ingesta on podem trobar la responsabilitat directa de molts problemes de colesterol, tensió, obesitat, impotència, diabetis o càncer. Cal recordar també, que bona part de les grips més perilloses són de transmissió aviar, i que el 95% dels pollastres que es comercialitzen tenen el bacteri e.Coli, o que el 8% té salmonel·losis.

És possible que tota o part de la informació que oferisc en aquest article siga desconeguda per qui encara estiga llegint-lo. Us invito a contrastar la informació i una vegada fet, a actuar en conseqüència. No cerque cap sentiment de culpabilització. Jo mateix he segut consumidor de carn la major part de la meva vida. I també cal aclarir en descàrrega de la responsabilitat individual que, a més del desconeixement programat hi ha una responsabilitat directa  que recau en el sistema polític econòmic i en la classe social que se n’aprofita, el capitalisme i els capitalistes.

El capitalisme i la seva versió actual, el neoliberalisme, té a més de les seves capacitats més conegudes de explotació, espoliació i dominació, una enorme capacitat de fer reproduir en la forma de pensar de les persones, l’escala de valors que li és pròpia. Així, la majoria de les persones pensem com si ja no fóssim animals, ni  persones  treballadores, ni que formem part de nacions espoliades i dominades, etc. Tal forma de pensar ens anul·la com agents de transformació política i social. Moltes persones, activistes i militants d’esquerres tal vegada no sàpiguen per exemple que dels 500 milions  de porcs que matem cada any, el 60% son propietat de sols 4 empreses. O que la industria de la carn representa aproximadament el 20% del total de l’industria als Països Catalans i el 4% del PIB.

Quant l’1 de Novembre, celebrem el dia mundial del veganisme, és una bona excusa per plantejar-nos que la defensa dels drets de tots els animals és una obligació fonamentalment  ètica de cadascú de nosaltres, però lligada directament amb una obligació solidaria, ecològica, anticapitalista, antiimperialista a més d’una opció de salut individual i col·lectiva. No podem continuar mirant cap a altre costat. No podem fer com aquells que supediten les reivindicacions del feminisme revolucionari o el dret de les nacions sotmeses a un hipotètic futur socialisme on es resoldran totes les injustícies.